Síria ja és lliure?

Aquests darrers dies, arran de la caiguda del règim de Bashar al-Assad s’ha venut la imatge que Síria ha deixat enrere la dictadura per esdevenir un país lliure i de dret. Molts mitjans occidentals parlen dels avenços que farà ara el país després d’alliberar-se del règim, un posicionament que també ha fet seu l’esquerra europea més autocomplaent i mancada de criteri. Ara bé, la caiguda d’Al-Assad, més enllà d’haver estat provocada per la desaparició dels seus suports internacionals habituals (Rússia, empantanegada a Ucraïna, i Hezbollah, en guerra amb Israel al Líban), ha estat causada pel grup islamista Tahrir al-Sham. Aquest grup va tenir vinculacions directes amb Al-Qaeda, i el seu líder, Al-Julani (considerat avui l’heroi alliberador de Síria), no és més que un terrorista islamista revestit ara amb pell de xai. De fet, durant la guerra civil a Síria se li atribueixen nombrosos atemptats amb cotxe bomba amb víctimes directes entre la població que ara diu alliberar. Per tot això, la caiguda del règim sirià és una bona notícia a mitges, perquè únicament garanteix la fi d’un infern, però no que aquest es renovi amb una altra forma. Vegin si no les conseqüències del retorn dels talibans a l’Afganistan, on també van prometre millors condicions per a la població, i tot això ha quedat en foc d’encenalls. Síria crec que avui apunta més a un estat fallit com la Líbia després de Gaddafi, amb faccions armades i manca de control estatal sobre el territori, que a cap altra cosa. Sigui com sigui, s’imposa la cautela i, sobretot, l’obligació moral de no glorificar ningú que tingui un passat vinculat a l’islamisme més radical, que ja sabem on acaba.