La Núria a l’ENA

Hi ha nomenaments que t’alegren. És una alegria que ve provocada senzillament perquè coneixes la persona, has seguit més o menys la seva trajectòria i, també per què no dir-ho, hi tens un lligam emocional amb la seva ascendència paterna. És el cas de la Núria Montes, recentment escollida per la Fundació ENA per dirigir l’Escena Nacional d’Andorra, una jove amb talent que estic segur que no ens deixarà indiferents en aquest seu pas per la direcció artística de l’entitat, una entitat que, recordem, té com a missió principal potenciar les arts escèniques al Principat. No estarà sola en aquest repte immens, l’acompanyaran l’Emma Riba, la Txell Díaz i la Nídia Roldán, amb diferents responsabilitats cadascuna d’elles, i amb qui ben segur formaran un gran equip com diu ella que li agrada treballar. La Núria pot ser un model per a les noves generacions en la constància de perseguir allò que més els agrada o que els genera més curiositat, però sobretot a tenir confiança en un mateix a l’hora d’afrontar els reptes i, per què no, fins i tot de qüestionar-s’ho absolutament tot. Davant els desafiaments que ens posa la vida, sempre tot és possible i tot està per fer. A la nova directora de l’ENA la seva vocació artística sembla que no tan sols li vingui pel talent, que ja és important, sinó també per la genètica: el seu besavi, refugiat republicà, el podem considerar un autèntic pioner del teatre al país, a Sant Julià concretament, on es va instal·lar quan va arribar a Andorra. Ho explicava al programa del Gabi, recomano escoltar l’entrevista. Un exemple més de l’excel·lència del nostre país: l’hem fet gran entre tots.