Límits

Les casualitats no existeixen i soc poc propens a les il·luminacions, tot i que cada vegada trobo més sentit a la interconnexió de tots els éssers vius del planeta. Això de les casualitats ve a tomb d’un titular de fa uns dies: “Aldama o los límites del humor en política”, de Gerardo Tecé i que aquesta setmana, en aquesta capçalera, s’informava que “El nou partit de dretes encara la recta final”. Repeteixo, això no són casualitats. I menys quan, per si quedava alguna mena de dubte, sota el mot “Nacional” que obre la secció, tres paraules senzilles i entenedores ho aclarien: “POQUES CARES NOVES”. Lector, si arribat a aquest punt encara albirés alguna possibilitat que el mot “nou” fos l’escaient per adjectivar el “partit de dretes” en gestació, el subtítol il·luminava la foscor: “Els impulsors denuncien ‘la deriva intervencionista’ i treballen un primer programa. Els caps visibles de Virtus Unita, Albert i Clara Pintat o Bibiana Rossa, hi prenen part”. Nota a peu de pista: La “deriva intervencionista” és la del Govern de DA amb temes com l’habitatge i Virtus Unita és un grup d’opinió sorgit el 2018; el que vindria a ser un lobby de tota la vida, en versió made in Andorra. Si en tenen ocasió (Dd’A 18/12/24), podran comprovar que el crescendo humorístic continua: fonts “de l’entorn proper al nucli de treball afirmen que tenen la certesa que hi ha un gran nínxol de votants desencantats amb Demòcrates”. Recomano calma als hiperventilats i espècies afins, perquè de moment els impulsors del “nou” partit s’han agafat un break nadalenc. Això sí, després de festes tornaran per fer Andorra Great Again! Bon Nadal a tothom.