Anys i anys

L’any ja no dona per a més –encara que el fet en si no signifiqui gran cosa per a la nostra llar; entenent per llar el planeta Terra, el sistema solar, la Via Làctia, la resta d’univers encara per descobrir i més enllà–. Que ningú s’espanti. La metafísica no és el meu fort, ni estic sota els efectes de cap psicotròpic –incloent en aquesta categoria les dates festives en què estem immersos–. Si intentés fer qualsevol mena de balanç assenyat tinc la certesa que, l’enfoqués com l’enfoqués, faria llufa. A banda que aquesta mena de disquisicions estan a l’abast qualsevol. Des de la nostra mirada prepotent d’espècie invasora altament (auto)destructiva, ho hem ajustat tot a l’escala temporal humana oblidant, amb voluntat o sense, que els tempos de la Terra i els seus voltants són uns altres. De tant en tant s’esdevé algun fenomen que ens refresca la (mala) memòria, que ens hem atorgat entre tots, però no solem fer-ne cas i continuem com si res perquè la temporalitat del fenomen no coincideix amb la nostra, o pitjor encara, perquè ens autoconvencem que hem après la lliçó i a la propera estarem preparats: nosaltres o els que vinguin al darrere. El fet científicament demostrat és que el Sol –l’astre que ens escalfa i ens dona la vida– continuarà sortint un grapat de milers de milions d’anys i que la Terra seguirà girant al seu voltant. En dos dies canviem el dígit del comptador anyal; un moment tan bo com qualsevol altre per veure quina mena d’esdevenir volem deixar per a les futures generacions. Amb alegria i sense transcendència. Bon any nou!