La darrera parida

Revisant les xarxes, i també de pura casualitat, llegeixo la darrera parida de l’any, un article d’opinió elaborat per un doctor en màrqueting i comunicació de la Universitat de Girona. El catedràtic es lamenta, tot observant les dificultats que troba a Catalunya, per assolir una independència que alguns anhelen des de fa anys i panys, un déjà-vu permanent que no ens pot sorprendre si seguim puntualment la política a l’Estat veí del sud. La seva anàlisi parteix de la base de les constants desavinences, amb la corresponent manca d’unió i acords de mínims entre els partits anomenats nacionalistes a Catalunya. No va errat el catedràtic i summament emprenyat per una situació hermètica, aturada i sense una sortida funcional, s’inventa un nyap i ens proposa una solució sui generis, dissenyant una nova estratègia de país: “El Principat d’Andorra-Catalunya” El catedràtic no s’atura aquí i desgrana, fil per randa, la seva tàctica, que podríem emmarcar dins l’imaginari d’una representació de comèdia teatral de política ficció. L’originalitat de la seva creació rau en una introducció gradual al Consell General, d’un símil de Cavall de Troia, amb parlamentaris determinadament indepes. En la seva gestació tampoc parla de República i de l’entelèquia tan amanida i recurrent dels Països Catalans. Us asseguro que la publicació del pamflet no coincideix amb el dia dels Sants Innocents, fet preocupant que demostra que aquest estudiós anava seriosament. Potser caldria que el Govern convoqui a consultes l’ambaixada-guingueta de Catalunya a Andorra, recordant-li, si cal, quin és l’statu quo.