Reis

Amb el fred i la neu la il·lusió porta aquests dies el protagonisme d’una simbologia farcida de totes aquelles tradicions que formen part de la nostra cultura, de la nostra infantesa. Les que es van transmetent entre generacions, una rere les altres i que varien en funció de cada lloc, però ajuden a conservar l’essència de la nostra societat. Tions, Reis, sopars de Cap d’Any, Pare Noel formen part de les festes, que ens fan entendre coses tan elementals com ara la importància d’estar junts, compartir al voltant d’una taula, la família que veiem poc i la solidaritat amb els altres. Només queda la cavalcada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient demà a la nit i la festa de Reis, en què els més petits obren els regals, si han estat bons, per tornar a començar la rutina, això sí, carregada de bons propòsits que no sabem si aconseguirem complir amb força de voluntat. La màgia que ens ha inundat aquests dies ha de servir d’energia per empènyer la roda un any més i seguir fidels als nostres principis, intentant ser millors persones, perseguint els ideals que aquests dies semblen estar a flor de pell, com també ho estan la nostàlgia i la innocència. El nen que portem a dins, aquell que és l’essència del que som, continua bategant fort, recordant-nos d’on venim i tot l’esforç del camí recorregut, buscant com fa anys nous horitzons, nous somnis.