Un anell únic

Deu anys ha trigat la UE, anhel nostre de cada dia, a aconseguir la unificació dels carregadors universals. Deu anys perquè les autoritats europees (quin oxímoron) hagin acordat que estaria bé allò de tenir-ne “un per a tots” (connector USB tipus C, en concret). Des del punt de vista de l’usuari, que telèfons mòbils, tauletes, càmeres, auriculars, altaveus i videoconsoles portàtils, entre altres dispositius, usin un mateix format d’adaptador per carregar-los és de sentit comú. La indústria de l’electrònica no ho veia així perquè business is business. Només quan la merda que generem -els residus són merda encara que no quedi fi dir-ne així- esdevé un problema que sobrepassa els límits de les autoritats, supranacionals en aquest cas, es cobreixen en salut amb un pegot -volia dir directriu- normativa o com sigui que es digui. A la prohibició del tabac em remeto i, com en aquell fumejant tema, ara també hi ha excepcions: rellotges intel·ligents i ordinadors en queden exempts. A l’igual que els països que no formen part del nostre privilegiat Primer Món i que és on, casualitat de casualitats, van a parar el 99,99% dels milers de milions de tones de la nostra merda electrònica (i altres). Les xifres oficials parlen d’una reducció de fins a 11.000 tones (de merda). També diuen que la mesura ens podria estalviar 250 milions d’euros als consumidors. Que ningú s’espanti, el mercat ha disposat de temps més que suficient per empescar-se en què malbaratarem aquests estalvis. “Un anell per manar a tots, un per trobar-los. Un anell per reunir-los i, en les tenebres tenir tots lligats a Mórdor on s’estén l’ombra”.