Matí de Reis

El menjador de casa s’ha despertat aquest matí convertit en un camp de batalla fet de papers rebregats, llaçades i purpurina. Capses i cartrons inerts donen fe del fragor de l’escomesa. Sabatilles desparellades i xocolata desfeta culminen una guerra feta de crits i rialles en pijama. Esmorzar que s’allarga, perquè hi ha molta feina a posar piles, muntar jocs, enganxar adhesius i llegir instruccions -i a recollir restes, desparar i tornar a parar taula i engegar un dia que sembla que ha arrencat a contrapeu-. Matí de Reis quan encara hi ha canalla a casa. Matins d’aixecar-se ben d’hora després d’una nit en què per a alguns es feia impossible aclucar els ulls. De nervis, d’il·lusió i de corredisses d’última hora. Baltasar sempre deixa el gruix de la feina per al darrer moment. És el que tenen aquests dies, quan es compleix -finalment- la darrera de les cites d’aquestes dates. Enrere queden els galets de Nadal, els canelons de Sant Esteve i la disbauxa del Cap d’Any. I en una avançada i autoimposada ressaca, ens mirem les llibretes noves, les agendes buides i la llista de bons propòsits d’aquest nou inici d’any amb una barreja de ganes i resignació. A veure què tal ens surt, aquest. Que com més vas, menys expectatives ens queden a cada gener que encetem. I cert, avui no és el millor dia per fer-ho, però algun dia havíem de començar, i d’ara endavant tindrem més cura de les coses que importen i menys de les que ens sembla que compten. I tornarem a -intentar- fer bondat, a veure si els Reis s’estiren i l’any vinent, per una vegada, ens deixen el que ens cal, en comptes del que volem.