Combatre l’abstenció

Ara que fa un any i escaig que els nous comuns van prendre possessió, un mira enrere i recorda les eleccions del 2023, en les quals molts electors van decidir de quedar-se a casa. Si bé és cert que alguna parròquia va arribar a una participació de gairebé el 70%, la gran majoria van quedar entre el 50% i el 60%, i la capital fins i tot per sota del 50%! Unes xifres que demostren la creixent desafecció política i la necessitat de plantejar formes per animar la participació ciutadana. Davant d’aquesta realitat es parlava de combatre l’abstenció, i a continuació els adjunto una llista de mesures que els comuns han impulsat des d’aleshores per assegurar que en els pròxims comicis les xifres de participació siguin més elevades: si no hagués d’omplir 1.632 caràcters amb espais, l’article podria acabar aquí, perquè a hores d’ara no s’ha fet absolutament res per donar resposta a aquest fenomen. Jo em plantejaria fins a quin punt la salut democràtica d’un país és bona quan a la capital vota menys de la meitat de la població. És que a Canillo, amb llista única, van superar en deu punts el percentatge de participació d’Andorra la Vella! No crec que tapar la merda sota la catifa sigui la millor manera de solucionar els problemes, que d’aquí a tres anys es repetiran novament i qui sap si pitjor. Però això és la història de sempre de la política: quan hi ha un gran incendi forestal els polítics diuen que cal apagar els focs a l’hivern, fent aquell treball silenciós però necessari de cuidar i netejar la forest abans que sigui massa tard i un incendi l’arrasi. I com sempre passa, gairebé mai es fa res per apagar els focs a l’hivern, i menys encara per combatre l’abstenció.