Comerç local

Em resulta molt difícil entendre com alguns comerços poden subsistir ara mateix. Observo la gent que hi ha comprant, les persones que poden entrar a comprar, i no ho entenc. Evidentment, no els porto la comptabilitat i no ho puc explicar. Penso que el comerç local, aquelles petites botigues de barri, està morint, però molts van aguantant... En fi, ells sabran com. El que sí que tinc molt clar és que cada cop tenen més dificultats. Llogar i, sobretot, comprar un local comercial ara mateix és molt complicat a causa de l’increment desorbitat dels preus. Tan sols veig que funcionen les grans cadenes comercials i així i tot en algun lloc tampoc ho entenc gaire... El preu del metre quadrat, sigui de lloguer o de venda, fa que les vendes hagin de ser molt elevades per poder suportar el comerç. I ja no parlo, en aquest cas, del lloguer o la venda de pisos. És cert que en alguna parròquia els preus no són tan abusius com, per exemple, a Sant Julià de Lòria, però és que aquí no tenim gairebé ni possibles compradors, ni tampoc tenim turisme. Per molt que augmentin els visitants a Naturland, la veritat és que al poble tan sols els veiem passar sense aturar-se. Tan sols ens sorprèn algun turista despistat que de seguida demana on són les botigues. I quan els respons que han de pujar sis quilòmetres més amunt es queden sorpresos. Evidentment, mai els dius que ja s’ho trobaran per estacionar el vehicle... Tan fàcil que ho havien tingut per aparcar, els pobres... Mentrestant, a Andorra la Vella van dient que per quatre dies no calen més aparcaments.