Abstenció i legitimitat

Arran de l’article de la setmana passada, en el qual parlava de la manca d’iniciatives comunals per combatre l’abstenció, he llegit alguns comentaris i també algun article d’opinió sobre l’abstenció com a opció política. Primer de tot cal dir que un servidor ha defensat el dret a no votar en un article anterior en aquest mitjà, cosa que no és contradictòria amb el fet que els partits polítics i les institucions hagin de treballar en pro d’assolir com més participació política millor. El dret del ciutadà a no sentir-se interpel·lat a anar a les urnes no és contrari amb el fet que la política hagi de fomentar inequívocament la seva font principal de legitimitat, els vots. Els càrrecs electes gestionen les institucions per una representació que exerceixen de part dels ciutadans. Si una part important de la ciutadania no vota, la legitimitat s’esfuma, sobretot quan cal prendre decisions importants. Llanço la pregunta i que cadascú la respongui com cregui: si més de la meitat de persones amb dret a vot s’absté, té legitimitat suficient el càrrec electe per gestionar la institució en nom de la ciutadania? Aquest no és un exemple inventat, és la realitat a l’Andorra d’avui. Fomentar la participació política a través d’accions concretes (llistes obertes, referèndums per prendre decisions importants com una inversió milionària o el que sigui per combatre l’abstenció) no té res de contradictori amb el dret del ciutadà de quedar-se a casa en una jornada electoral. L’abstenció és un fenomen a l’alça i el deure dels representants públics és identificar-ne les causes i posar-hi remei, perquè si no, el model polític actual deixarà de tenir sentit.