Bare

Aquests dies molts lauredians s’estan lamentant de la que és sens dubte una mala notícia. No diré que sigui la pitjor des que es va iniciar l’any, perquè algú em podria considerar frívol, però sí que ens hem de plànyer d’un fet que succeirà d’aquí a dos anys perquè marcarà un abans i un després en la vida quotidiana de la gent, i en aquest cas tant dels residents a Sant Julià com dels qui de tant en tant ens hi deixem caure. El Bare Nostrum deixarà d’existir a final del 2026 tal com el coneixem ara perquè se li acaba el contracte del local i la propietat no li renovarà el lloguer. El primer que penses és que perdem un punt de trobada, un lloc emblemàtic on ens trobàvem a gust. És cert que com publicava aquest dimecres el BOPA el Bare tindrà la concessió durant cinc anys –prorrogables dos més– del bar del Centre Cultural Lauredià i, per tant, no desapareixerà de la zona; sembla que haurem salvat els mobles tot i que convindran amb mi que no serà el mateix. Amb motiu del tancament del Quim a la plaça d’Ordino ja vaig escriure sobre la importància d’aquests espais de trobada on es reuneixen joves, no tan joves i més grans, on d’una manera o altra totes les generacions s’hi acaben trobant i esdevenen punts de referència per a la comunitat. No és el mateix Ordino que Sant Julià, naturalment. La parròquia del nord està greument mancada d’espais de convivència, de llocs on fer poble, amb una població dispersa pels múltiples racons de la demarcació. Els lauredians tenen, amb la possibilitat que m’equivoqui, més diversitat i més potencial un cop el Centre Cultural estigui plenament operatiu.