Pasta és pasta

Des de l’any 2020, la Supercopa d’Espanya de futbol -la cosa va de pilotes- se celebra a l’Aràbia Saudita. Es tracta d’un trofeu inventat, és a dir menor, que, a banda de col·lapsar un calendari futbolístic ja força carregat, només s’entén per la pasta. I des que es fa en aquest estat àrab del Golf, de moltíssima pasta. Fa pocs dies, amb motiu de la final masculina jugada a l’estadi King Abdullah Sports City de Jeda, la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), òrgan rector del futbol espanyol i propietària de l’invent, va anunciar que ampliava el contracte -que finalitzava el 2029- fins al 2034. L’any en què se celebrarà el Mundial de Futbol que la FIFA -els que maneguen el cotarro a escala planetària- els va atorgar. En aquest joiós escenari d’hipocresia elevada a l’enèsima potencia pels petrodòlars, aprofitant el viatge es va llençar -oficiosament, ben entès- la possibilitat que l’RFEF també arribi a un acord per celebrar-hi l’edició femenina de l’invent. Una idea d’allò més brillant, tenint en compte el posicionament públic de la gran majoria de jugadores professionals de futbol, internacionalment parlant, criticant el tracte que els països àrabs atorguen a les dones en tots els àmbits i específicament en el de l’esport. De fet, els drets humans en general i els de les dones en particular no treuen la són a aquella monarquia absolutista -per no dir que se’ls en foten tres xiulets- Elles, les jugadores, no s’amaguen de donar la seva opinió on ells no baden boca perquè són esportistes professionals i “punto pelota”. Hi ha persones, gent i després l’RFEF que balla al so de la pasta de l’Aràbia Saudita. Visca l’esport whasing!