Enfortir arrels

En el moment que la majoria comunal canillenca, sorgida de les urnes de les darreres eleccions, va decidir que en el repartiment de conselleries n’hi hauria una que portaria el nom de Cultura i Tradicions ja va llançar un missatge clar, tota una declaració d’intencions de quina havia de ser l’orientació en el camp de la cultura de la parròquia. Això va passar fa un any i ara, transcorregut aquest temps, el comú ha nomenat un director per fer-se càrrec d’aquest departament. És a dir, de la declaració d’intencions s’ha passat a la pràctica, la qual cosa indica la voluntat ferma dels canillencs d’aprofundir en el manteniment, enfortiment i recuperació de les seves tradicions. Crec que fa un any no vam donar la importància que té al fet de situar les tradicions al rang de conselleria, encara que sigui amb nom compartit. Significa donar valor a la importància que té per a una comunitat mantenir els seus costums i ritus, la seva idiosincràsia, del poder que tenen i del benefici que aporten a la societat sentint-nos partícips d’un imaginari col·lectiu. Cap altre comú ho té. Sota l’enunciat genèric de cultura ho encabeixen tot, amb el consegüent maldecap per al departament a l’hora de prioritzar polítiques. No puc cloure aquesta columna sense donar l’enhorabona al nou director, però sobretot als canillencs que han d’estar satisfets que el seu comú aposti per l’enfortiment d’aquesta conselleria, i d’aquesta manera no quedi només en un títol que al cap dels quatre anys acabés passant desapercebuda. L’expectativa és alta, a les seves mans queda fer-la realitat.