Òmnibus i derivats

Quan un govern, per la raó que sigui, vol aprovar un paquet de lleis o bé decrets d’una sola tirada, no té cap mena de mania per segrestar el concepte òmnibus, associar-lo a la paraula llei o decret, i tirar pel dret emparat per la legalitat més absoluta, emprant, però, un estil o manera de fer peculiar. A Espanya, un Pedro Sánchez que governa amb un suport parlamentari agafat per fils, elabora un packaging heterogeni i contradictori de propostes i mesures, a veure si colen, que no guarden relació entre elles, inacceptables per a alguns socis de legislatura i evidentment també per a l’oposició, tot adobat amb un generós escut social (revaloració de les pensions de jubilació, i reduccions sensibles dels títols de transport públic). Als Estats Units, Donald Trump signa impertèrrit, sense que li tremoli el pols, amb el seu retolador negre de traç gruixut, una cinquantena d’ordres executives, totes elles i cadascuna embolcallades en unes carpetes Prèmium individuals. La carpeta més curiosa decreta quelcom que ja sabíem, que els humans ens dividim exclusivament en femení i en masculí, amb els cromosomes respectius XX o XY, que determinen el sexe biològic, que evidentment és binari, aturant de rel els deliris woke de les ideologies de gènere. A Andorra, un projecte de llei òmnibus ambiciós, en relació amb l’habitatge i el creixement sostenible, transita per Prat de Creu a la recerca d’un consens complicat. Aquest text multitasca neix coix i amb molts dubtes, enfrontaments, xocs raonables i previsibles, fins i tot expressats des de grups afins a l’executiu.