Auschwitz

Dilluns passat, amb motiu del 88è aniversari de l’alliberament del camp de concentració i d’extermini nazi d’Auschwitz, els mitjans n’anaven plens de reportatges. El 27 de gener també va ser l’escollit per les Nacions Unides per commemorar el Dia internacional en memòria de l’Holocaust. Alemanya ha tingut molta cura per cultivar al llarg dels anys el que s’anomena la cultura de la memòria, és a dir, una preocupació per la seva història, per buscar respostes en el seu passat. Berlín té un espai anomenat Topografia del terror, d’accés lliure, en el qual s’ofereix al visitant tot detall sobre l’estructura interna de l’aparell del terror del nacionalsocialisme, i no se n’està d’enumerar amb noms i cognoms i mostrar en fotografies tota l’arquitectura de la Gestapo, les SS i la policia. L’exposició explica com van organitzar i van dur a terme l’assassinat de milions de persones. Els alemanys també han introduït en els plans d’estudi el tema de l’Holocaust. Tot i això, no deixa de sorprendre que en una enquesta feta a països com Alemanya, França, el Regne Unit, Àustria, els Països Baixos, el Canadà i els Estats Units, i publicada per la Claims Conference –que representa els jueus en la restitució de les víctimes del nazisme– hi hagi un 12% de joves alemanys (entre 18 i 29 anys) que no sàpiguen què és l’Holocaust; una xifra que s’eleva al 46% dels joves francesos. I encara hi ha xifres més preocupants, com ara que un 48% dels enquestats no sap dir el nom de cap camp de concentració o que arribi al 28% el desconeixement que van ser sis milions els jueus exterminats. Amb aquestes xifres, si hi sumem l’auge de l’extrema dreta, és evident que cal seguir educant eficaçment sobre l’Holocaust perquè no torni a passar.