No hi cabem

Cada cop s’està complicant més viure a Andorra, en dos anys hem passat de  79.800 a 87.000 habitants. Molta gent pensa que aviat ja no hi cabrem. Però la realitat és que molts cops ja no hi cabem. Tan sols cal moure’s a primeres hores el matí, cap a les vuit. El trànsit és caòtic i si plou o fa molt fred, en quedar aparcades les motos, és horrorós... Jo em referiré al trànsit entre Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella, que sol ser el meu trajecte més habitual. L’avinguda Salou és un autèntic col·lapse de vehicles. Val a dir que a cada cotxe sol haver-hi tan sols una persona, però compartir el vehicle és molt complicat. Quan estic fent cua em demano on és el problema? De pujada el conflicte ve per la rotonda de la Comella. Un problema que s’hauria de solucionar d’alguna manera. De baixada no ho entenc gaire... Molta gent desplaçant-se d’un lloc a l’altre? Potser hauríem de mirar de repartir-nos una mica les feines i poder anar a treballar a peu? La resta del dia, quan tothom ja es troba al lloc de treball, aquest desplaçament es fa de manera bastant normal i ràpida. Però aleshores trobem un altre problema, si pugem més tard i podem fer-ho, on diantre deixem el cotxe? Els aparcaments ja estan plens. En definitiva, que ara mateix ja no hi cabem i cada cop serà pitjor. Ja s’ha fet alguna cosa com, per exemple, el bus gratuït, però no n’hi ha prou. La resta són idees i estudis, com ara un metro o un tren, però això va per a llarg. Es pot limitar d’alguna manera l’excés de població? De moment, el que es podria fer és arreglar d’alguna manera les maleïdes rotondes que provoquen els embussos.