Evidentment

Estem confosos, o potser només volem ser com algú, mirem i volem ser i la claredat de ment és un bé preuadíssim que tots volem i del qual disposem només de vegades. No sempre volem o treballem pel que més ens convé, ni a voltes sabem del cert el que ens fa falta i ens entossudim sense saber triar el bon camí quan tenim una bifurcació al davant. Altres cops, tot i saber-ho, no fem res per aconseguir-ho. M’hi feia pensar l’altre dia escoltar una coach, en un acte públic, que parlava de la importància de posar-nos una mica més al centre, de saber on anem i què volem. De buscar quines són les coses que ens agraden i com aconseguir-les, i alhora de fer-nos la nostra bombolla. Dibuixar el camí de l’èxit posant la mirada en la intenció des de la perseverança i el treball. Sovint estem enredats en l’espiral de la quotidianitat, de les obligacions, de les demandes d’altres i de ser més el que s’espera de nosaltres, el que ens han ensenyat que hem de ser, que el que volem ser. De vegades coses tan evidents, tan poc sofisticades, ens semblen menudeses. I, en canvi, si parem veurem que per molt evidents que siguin brillen per la seva absència en el nostre pujar i baixar, anar i venir, dins la roda. Com de vegades escric, estem en la cultura de l’aparença en societats petites en què tots ens coneixem i ningú sap qui som.