Un pet com un aglà

El segon adveniment d’un Trump desbocat –s’ha de veure si serà el darrer, a Rússia i Putin em remeto–, amb les seves maneres de perdonavides, no ha fet més que accentuar una tendència social que es pot palpar arreu. La realitat no importa, no val res, el que compta és el relat. La veritat no ha estat mai com un temple i Goebbels era un fotut visionari, que ara xalaria com un porc xipollejant en una bassa enfangada fins dalt de purins amb el món que ens estem donant entre tots. Dia a dia, Trump està demostrant que, lluny d’haver tocat sostre amb el fallit intent de conquerir el Capitoli de Washington (6 de gener de 2021) que van dur a terme els seus partidaris, impel·lits per la seva verborrea de bocamoll de fireta, perquè no acceptava el veredicte de les urnes; es pot superar i de quina manera! Amb un mes mal comptat de segona presidència, ha fotut l’ordre mundial del revés –si és que mai n’ha existit un de dret–. Com a analogia la figura d’un elefant entrant en una cristalleria es queda curta per adjectivar-lo. Cagar-se amb ell, disculpi vostè la grolleria, no serveix de res. A un individu sense cap mena de cultura ni valors –llevat dels diners i el poder– no se’l pot fer raonar. Bé sí, entrant en el seu joc, territori on ell sempre portarà les de guanyar. És el que té ser un sociòpata megalòman de manual. Sense menystenir la seva capacitat per sembrar odi i dividir un país –i per extensió, el món– ja hi ha qui li ha plantat cara, dins i fora del seu MAGA. El temps desvetllarà la incògnita, a saber: si el globus del POTUS es desinflarà o fotrà un pet com un aglà.