‘Wokisme’ impresentable

Als Jocs Olímpics de París, l’estiu passat, un senyor que ja ho havia intentat sense èxit en anteriors competicions engoleix les corresponents hormones, fàrmacs i tractaments per homologar el seu cos al d’una senyora, superant finalment les proves i criteris elegibles i classificatoris de gènere reglats pel l’imperant wokisme, i competeix a la disciplina de boxa femenina, estomacant sense aturador totes les dones que se li presenten a cada combat, fins a conquerir el títol, la medalla d’or. Ja ens ho van explicar a casa, també a primària, a les classes de ciències naturals, i ara, però, algunes dècades després, Donald Trump n’ha fet un decret, més que res per posar-hi ordre, aclarint el que és prou diàfan. Aquest concepte i estatut binari no exclou, però, que cadascú que ho desitgi pugui modificar el cos al seu grat, segons les seves tendències o gustos, ho anomenen la identitat de gènere, sense pretendre, no obstant això, amb el total respecte i tolerància, que les seves decisions unipersonals alterin la naturalesa binària establerta en el seu ramat o tribu. Als mateixos Jocs, a la cerimònia d’obertura, una posada en escena ben treballada pels artífexs progres de manual, elaborant una crítica ferotge al Sant Sopar, pretén ridiculitzar els tempos de la religió catòlica. Podem catalogar si no tenim la pell fina, la referida performance dins de l’àmbit de la llibertat d’expressió, tan sostinguda i reivindicada pel wokisme covard que no s’atrevirà pas a fer el mateix, calcant-ho, amb l’Islam, no fos el cas que els soldats de Mahoma s’enfadin de debò.