Palestina Resort

El titular és cridaner -no ho dic pel meu- i l’article que encapçala tota una declaració d’intencions que cadascú interpretarà a la seva manera, és a dir: à sa façon, in his own way, à sua maneira -avui estic poliglota-. “Democratitzar la naturalesa no és sostenible”. Si ja l’hi bull la sang, deixi-ho córrer. Si la curiositat l’hi pica, continuï llegint (sota la seva responsabilitat, ben entès). “Els interessos turístics que, al cap i a la fi, són pretext perquè uns quants es lucrin precaritzant l’entorn i els treballadors, no s’haurien de superposar a la defensa dels nostres espais naturals. Ni tan sols intervencions artificials que modifiquen agressivament els paratges amb l’excusa de “democratitzar” el gaudi de la natura són justificables”. És curiós com un text del qual la motivació és el polèmic Algarrobico, macrohotel construït dins el Parc Natural Cap de Gata-Níjar, a la província d’Almeria i que va ser el primer marítim-terrestre de l’estat espanyol, que torna a ser notícia perquè s’ha anunciat la seva demolició (?). El paràgraf reproduït, però, és aplicable a qualsevol zona turística de qualsevol país, de qualsevol continent. No és universal, però sí que molt terrenal. És del tot escaient per a l’anunci de la nova destinació en què el duo Trump & Netanyahu vol convertir Palestina. I també per a projectes més propers com podrien ser el telecabina de Carroi o el de Canillo, dos exemples triats a l’atzar -animus iocandi, que dirien a l’antiga Roma- sense cap altra intenció. Per cert, com per altres texts que he pogut citar, l’article David Bollero (Público, 13/02/25) és de lectura recomanable, tot ell.