Tempesta perfecta

87.303 habitants censats, en creixement lineal sostingut, és una dada demogràfica remarcable i preocupant. Cal una vigilància acurada, potser guiada per un alquimista, perquè els ingredients que interactuen constitueixin un còctel compensat i no explosiu, i si és possible digerible: els plans urbanístics parroquials i les seves revisions periòdiques, els estudis de capacitat de càrrega màxima, el control de la immigració amb una política ferma de quotes dinàmiques i revisables, davant la insistent demanda de mà d’obra, per a una economia en creixement desbocat i en progressió exponencial, la sostenibilitat dels onze paràmetres quantificats en els recursos i els serveis essencials, les projeccions dels estudis actuarials de la seguretat social i les quotes de cotització i pensions de jubilació, la lluita contra la tendència evolutiva d’una piràmide d’edats invertida, el retorn econòmic de la indústria del turisme, el control del l’augment del cost de la vida, una pressió fiscal homologada però adaptada i assumible a Andorra, entenent com a factor integrat les aportacions a la CASS. Cal preparar-se, en conseqüència, per al nou escenari del 2027 en matèria d’arrendament d’habitatge, en què en teoria cauran les cotilles a la propietat privada, imposades per l’intervencionisme de l’Estat. L’alquimista haurà de ser un druida expert per combinar tots els factors enumerats dins d’una equació equilibrada, social però justa. Les ideologies, tendències polítiques, partits i egos, seran partícips del producte, en funció del resultat d’unes urnes que determinaran el Panoràmix de torn.