Domini comercial

La geopolítica està en efervescència i es parla darrerament de la instauració d’un nou ordre mundial. Fa un mes i escaig que Donald Trump i el seu equip retenen les regnes del país anomenat més poderós del món i no es pot negar que exerceixen fil per randa el seu poder, d’una manera directa, sorprenentment severa i amb unes maneres, però, molt controvertides i mai vistes a la història de la diplomàcia moderna. Els codis America first i Make America Great Again (MAGA) s’imposen de forma egoista i sense miraments, marcant totes les decisions, assenyalant en forma de decrets i ordres executives una acció política contundent. La Casa Blanca està revisant detingudament tots els convenis i acords subscrits per les administracions anteriors, i no li tremolarà el pols per anul·lar, si s’escau, la participació dels Estats Units en entitats i/o oficines que consideri innecessàries, bàsicament per obsoletes, i per finançaments excessius inadequats, sense el pragmatisme pressupostari adient. Ha entrat en confrontació amb el wokisme i les seves idees laxes progres del políticament correcte, però poc flexibles per a la lliure empresa. En política exterior aplicarà aranzels, indiscriminadament a totes les pràctiques comercials agressives envers els Estats Units. És agosarat, per la seva part, la determinació d’aturar la guerra a Ucraïna, menystenint, però, una Unió Europea despistada. Mentrestant, la Xina persisteix amb la invasió silenciosa, adquirint sense fre deute sobirà i controlant el comerç, en tots i cadascun dels ports marítims europeus.