Calendari

Anem una mica desorientats, no ho negarem. O almenys jo ho estic, tot i que ja no tingui cap fill depenent de les vacances escolars que es fan al país, però no se’m negarà que, quan es produeixen, el país gira com un mitjó. El fet que la pausa als col·legis a l’entorn del Carnaval s’estiguin fent la setmana anterior a la que és habitual ha provocat, per exemple, que les rues de les escoles que ocupen els carrers de totes les parròquies, en una allau espectacular de colors i alegria, s’hagin celebrat amb una antelació d’almenys set dies a la tradicional penjada del Carnestoltes, que és (o hauria de ser) el tret de sortida oficial a la disbauxa. La mobilitat de la celebració en funció de quan cau la lluna nova de febrer –o altrament set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern– ens trasllada a l’ancestralitat de la festa, sovint oblidada per l’evolució mateixa de la societat i els seus canvis socials, econòmics i culturals. Vegin, si no, què passarà d’aquí a 47 dies, és a dir, per quaresma, quan durant dues setmanes i mitja hi haurà el darrer període d’aturada escolar abans de les vacances d’estiu. És la constatació de la dificultat en la nostra societat actual d’encaixar les festivitats tradicionals marcades pel calendari i la seva mobilitat amb el període de les aturades que han de fer necessàriament els nostres estudiants i per aquest motiu sovint es resol modificant dates, siguin els dies de descans o els de les festes. D’exemples n’hi ha per donar i per vendre, i no per això les celebracions perden el seu sentit.