Imre Kertész, mor una consciència lúcida

Ell havia dit que “L’holocaust és l’enfonsament universal de tots els valors de la civilització” i ho deia no des de la retòrica sinó perquè ell pertanyia a una família jueva hongaresa que va ser deportada als camps de concentració nazi d’Auschwitz, i després al de Buchenwald i Zeitz.

L’holocaust, segons la terminologia nazi, es coneixia com la “solució final” de la qüestió jueva. Uns sis milions de jueus foren assassinats pel règim d’Adolf Hitler. Ell i els seus col·laboradors van prendre aquesta decisió criminal a la tardor del 1941. Des de finals del 1942 les víctimes eren transportades en trens de càrrega als camps de concentració i la majoria moririen a les cambres de gas. L’holocaust no va ser exclusivament contra els jueus sinó que també es van perseguir i eliminar altres grups ètnics i polítics (polonesos, persones d’esquerres, homosexuals, gitanos, discapacitats, presoners de guer­ra, etc.).

El règim nazi va ser abatut pels aliats l’any 1945. Però les seqüeles d’aquella experiència amarga marcarien l’existència d’Imre Kertész. Es convertiria en un testimoni i un acusador d’aquella barbàrie.

Després del seu alliberament es dedicà al periodisme en un rotatiu de la seva ciutat natal, Budapest. L’any 1951 seria acomiadat quan va pujar al poder el Partit Comunista d’Hongria. I es passà al camp de la traducció (d’obres de Freedrich Nietzsche, Hofmannsthal, Sigmund Freud, Wittgenstein, Elias Canetti, i d’altres). Va escriure comèdies i també guions cinematogràfics, dedicant-se plenament a la literatura a partir dels anys setanta del segle passat. L’any 1995 seria guardonat amb el Premi de Literatura de Barderburg i dos anys més tard amb el Premi del Llibre de Lwipzig.

L’any 2002 seria guardonat amb el Premi Nobel de Literatura “per una escriptura que manté l’experiència fràgil de l’individu contra el caràcter arbitrari i bàrbar de la història”. Seria el primer escriptor en llengua hongaresa a rebre aquest preuat guardó.

Imre Kertész s’havia manifestat, ja fa uns tres anys, molt preocupat per l’augment del pensament i la doctrina de l’extrema dreta, antisemita i xenòfoba a Hongria, el seu país. Però deia més. Deia que l’holocaust “no està present en la consciència dels polítics europeus”. Que allò que havia fet possible Auschwitz no havia desaparegut. Denunciava l’actitud de certs polítics i partits europeus que com llops amb pell d’ovella, es comporten com a antisemites de manera implícita sota aparences enganyoses.

La deriva de l’extrema dreta a Hongria, però també a altres països de la Unió Europea (UE), posen en valor el pensament d’Imre Kertész que ens alerta del perill que la llavor plantada per Hitler i els seus vagi guanyant en determinats sectors de la ciutadania. Una llavor que no es presenta com a tal sinó que es val de subratllar altres aspectes com, per exemple, oposar-se a qualsevol política d’integració dels milers de refugiats que per causes de guerra o a la desestabilitat a Síria, Líbia, Iraq, vénen a Europa per refer la seva vida. Exploten els sentiments egoistes i xenòfobs dels seus conciutadans per guanyar vots, governar i debilitar la UE.

És preocupant veure com l’esperit europeista que imperava als anys 60, 70, 80 encaminat a fer una Unió Europea forta en detriment dels estats ara es vegi amenaçada per la creixent deriva a Hongria però també a França, a Holanda i altres països democràtics que posen en perill aquests valors que Imre Kertész va defensar fins a la seva mort.

En memòria seva i de tots els que van patir l’holocaust, o la manca de drets i de la democràcia, hem de reaccionar i redreçar el rumb de la UE.

Mai més s’ha de permetre que la llavor diabòlica de Hitler, dels nazis, de l’antisemitisme, de la democràcia tingui cabuda en el si de la Unió Europea.

Fem-ho per a Imre Kertész i també per a tots plegats.