La tribuna

El vi fa sang, i el pa fa carn

La solució al creixent consum d’alcohol entre el jovent no són només mesures coercitives

A la meva ciutat, Mataró (el Maresme), s’ha engegat una campanya per eradicar o pal·liar el consum d’alcohol entre la gent jove sobretot a la zona d’oci on hi ha discoteques, al Pla d’en Boet. L’any passat es van posar 466 sancions de 150 euros. L’ajuntament prepara un pla d’oci nocturn en el qual reclama l’ajut de tots els implicats per acabar –disminuir notablement– amb aquesta xacra social. Un problema, aquest, que és força comú en altres ciutats d’arreu del món.

Creat:

Actualitzat:

El consum d’alcohol sobretot entre els joves preocupa per les conseqüències que pot tenir. Sembla que l’origen del botellón és, a Espanya, als anys noranta a causa dels elevats preus de la consumició de begudes als locals nocturns, la qual cosa va esperonar a comprar l’alcohol en supermercats i compartir-ne l’ús amb la colla, la pandilla a la plaça, al carrer. Val a dir que bastants consumidors de la zona d’oci de Mataró no són de la pròpia localitat, sinó que arriben en tren i ja van beguts. Però el problema de fons continua ser el mateix: l’augment del consum d’alcohol entre el jovent.

Som d’una cultura mil·lenària pel que fa al consum de vi i els que som grans recordem quan a casa a l’hora de dinar o sopar sortia el porró per beure’n amb mesura. Els menuts ho veien fer als grans com una cosa natural. També és cert que algunes tardes a l’hora de berenar als nens i nenes se’ns donava una llesca de pa regada amb vi i sucre. Un costum que amb els criteris actuals –més estrictes– podríem qualificar com a atemptat i un inici del consum de begudes alcohòliques. I qui no s’havia pres un ter­ròs de sucre sucat amb aigua del Carme? Jo anant d’excursió, per recuperar forces, ho havia fet més d’una vegada. I no passava res.

Es debat a Mataró la creació d’un pla d’oci nocturn amb el qual es pretén, si més no, regular una situació que pel seu abast preocupa cada vegada més.

He llegit aquests dies que a Itàlia el senador Dario Srefano proposa que a l’escola s’eduqui els estudiants, a partir dels sis anys, sobre la cultura del vi. Ja hem dit que a la Mediterrània es cultiva i es beu vi des de fa milers d’anys. Per tant, cal donar-ne a conèixer l’elaboració, les seves característiques i el seu consum mesurat.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) té estudiat que en països com França, Itàlia o Espanya el risc de l’addicció entre els adolescents és menor que en altres països com als Estats Units, on la presència del vi als àpats és menys present. Per contra, l’OMS demostra que als campus universitaris francesos el consum d’alcohol és menor que als dels Estats Units. La mateixa OMS va publicar un informe segons el qual l’any 2004 “van morir a tot el món uns 2,5 milions de persones, inclosos 320.000 joves de 15 a 29 anys”, que el seu abús pot causar trastorns neuropsiquiàtrics, cardiovasculars, cirrosi hepàtica...

Com passa molt sovint cal que els pares prediquin amb l’exemple a casa i que els infants, la mainada, vegin que ells en prenen però amb mesura, amb sentit comú. Que quan, per exemple, van a una festa, un casament, etcètera, no vegin que el pare o la mare no limita el consum d’alcohol: que si ara un vas, que si ara una copeta, després un chupito, ara una copa de cava… El meu pare no tolerava –per raons que desconec– l’olor del vi. Tenia el seu propi got. Només el veia beure un cul de copa de xampany el dia de Nadal i para de comptar. Però aquesta és una altra història.

La solució al creixent consum d’alcohol entre el jovent no se soluciona només amb mesures coercitives, amb multes. Cal implicar primer la família i també l’escola. La família perquè és el nucli primari on els nens i nenes vegin i parlin del seu consum. A quina edat es pot començar a tastar el vi? Hi ha qui diu que a partir dels 12 anys. Jo he vist algun pare en una festa familiar permetre que un fill menor de 12 anys tastés unes gotes d’alcohol amb la intenció de desmitificar aquest producte. Les ganyotes que feia eren tot un poema. I no per això de més gran ha begut sense mesura. I a l’escola en el vessant formatiu, cultural, educatiu.

Quan a Mataró arriba la festa major (27 de juliol) també hi ha accessos per part d’alguns col·lectius de joves que es porten el botellón i a vegades es posa en perill la seguretat de la resta. Associen la borratxera a passar-s’ho bé.

Al sector d’oci nocturn quan s’acaba la disco a altes hores de la matinada queden els car­rers fets un fàstic i els que han consumit molt d’alcohol se’n tornen a casa com poden. Els responsables d’aquest problema s’han posat en contacte amb l’empresa ferroviària perquè prengui mesures i que ja a l’anada no permeti que als vagons de tren es munti el botellón. Un altre problema són els que hi van amb vehicle propi i que de tornada el conductor sol anar begut i per tant amb un risc d’accident molt elevat.

La solució, com podem veure, implica tots els agents possibles: els pares, els mestres, els agents socials, la policia. Cal difondre que l’alcohol –l’alcoholisme– perjudica la salut i que hom es pot divertir sense consumir alcohol, que, acceptem-ho, és una droga legal perquè crea addicció i afecta, si se n’abusa, la salut.

Antigament es deia que el vi fa sang, i el pa fa carn. No és veritat. El consum d’alcohol –com tot en aquesta vida– cal fer-lo amb mesura.

tracking