Un pla de residus a l'altura d'Andorra

´Els consellers generals del PS vam presentar una proposta d’acord amb relació a la política de residus del nostre país, iniciativa que la setmana passada va rebre el suport de la resta de formacions parlamentàries. Ho vam fer perquè estem preocupats pel que (almenys per nosaltres) no és per a res una política menor. Tot al contrari. Creiem que hauria de ser un dels elements que haurien de configurar-nos com una societat avançada, ecològica, sostenible i saludable.

Al nostre entendre, parlem d’unes polítiques en què hauríem d’estar situats al capdavant en l’àmbit internacional i no com ara, que estem, més aviat, a la cua. Això és almenys el que voldríem els consellers del PS, com ja portàvem al programa electoral elaborat per la coalició Junts amb què ens vam presentar als comicis del 2015.

Un territori de muntanya com el nostre, de dimensions reduïdes, amb una elevadíssima dependència energètica i de subministraments de l’exterior, està obligat a impulsar pràctiques de consum eficients des del punt de vista d’impacte mediambiental, de generació de residus i de generació de valor dels mateixos (un terme que cal no confondre amb la valorització energètica). En canvi, la realitat de la nostra política de residus és malauradament ben diferent: anacrònica, caduca, fosca, ineficaç i ineficient. És, per tant, una política que cal actualitzar i revisar de forma urgent.

L’actual situació, els mals resultats obtinguts, les pobres actuacions que s’estan duent a terme en la majoria de sectors dels residus, la pràctica inexistència (o si més no davallada significativa) de les campanyes de sensibilització i de promoció tant del consum sostenible com del reciclatge, entre altres motius, no permeten esperar per més temps per a aquesta revisió. Els nostres indicadors són pitjors comparativament als dels països veïns i, a més a més, no s’estan assolint ni tan sols els objectius fixats pel pla de residus l’any 2012. El volum de quilos per persona i any de residus generats és força superior al dels estats del nostre entorn, com assenyalen des de l’Observatori de la Sostenibilitat.

La revisió és urgent i, necessàriament, ha de ser profunda per adaptar-nos a les millors pràctiques internacionals, per tenir una eficient i veritable política de gestió de recursos que doni compliment al mandat legislatiu de “protegir la salut pública i preservar el medi ambient, en el marc d’un desenvolupament sostenible”, i que també respongui a les exigències del nostre país i al que els nostres ciutadans es mereixen.

Un altre aspecte a assenyalar és la consideració de “fosca” feta sobre la política de reciclatge. No és gratuïta. Costa molt trobar dades i les pàgines web dels organismes que s’hi dediquen estan, en alguns apartats, molt desfasades i amb molts continguts escassament actualitzats.

Malgrat això, i amb la informació que hem pogut trobar, queda clar que els percentatges de recollida selectiva se situen per sota dels objectius establerts en el mateix pla. Tant per al vidre, com per als envasos i sobretot per al paper i el cartró, en què se situa en el 63,2% davant del 80% que estableix el pla. Fins i tot aquest valor ha experimentat un retrocés en les darreres dades de què disposem (l’any 2014).

Un altre punt a millorar. Algú recorda alguna campanya recent de foment del reciclatge de residus? Ens demanem si hi ha realment una voluntat de fomentar el reciclatge i que aquest sigui efectiu. Les darreres campanyes de sensibilització, i es pot consultar a la pàgina web, daten del 2014.

Seguint amb el balanç de l’actual pla, no ens val el suposat assoliment derivat de la valorització energètica. Aquesta no és altra cosa (principalment) que tones de residus que es cremen i que tot i cert aprofitament energètic és un model caduc, i tenim molts dubtes sobre la seva incidència en la salut pública i sobre si s’adequa als principis que inspiren la lluita contra el canvi climàtic. Aquí, en canvi, sí que hi ha creixement en els darrers anys! I aquest és potser un dels problemes clau de la nostra política de reciclatge. El d’haver d’assegurar un mínim de tones per ser cremades al forn incinerador. Aquesta és segurament una de la mare dels ous que permet explicar moltes coses.

Tot plegat, i tot i alguns esforços efectuats, configura un model de gestió de residus del passat, amb polítiques caduques, amb una presència gairebé nul·la de la sensibilització en aquesta matèria i, a més a més, amb uns objectius que no s’estan assolint. Per aquests motius és necessari revisar el pla nacional de residus. Però és que, a més a més, cal anar força (fins i tot diria que molt) més lluny.

Cal una revisió del pla que aposti cap a altres fórmules de tractament dels residus més saludables i menys pol·luents com per exemple el compostatge de matèria orgànica; que permeti materialitzar una política eficaç de reciclatge; que impulsi una política de prevenció de la generació de residus i en què l’objectiu prioritari hauria de ser la reducció, ja que no hi ha millor residu que el que no existeix; fixar com a objectiu una eliminació radical del consum de bosses de plàstic. (On han quedat les campanyes i el foment de reducció?) També és necessari introduir el concepte del malbaratament alimentari, fer polítiques de recuperació d’envasos i establir, en general, una nova visió del residu com a element de valor o com a subproducte.

Cal, finalment, una revisió, que fixi mesures de foment del concepte d’economia circular, és a dir, que els cicles productius intentin aprofitar tot el que fan per tal que actuïn de forma circular com ho fa la mateixa natura. Això té tot el sentit des d’un vessant tant ambiental com econòmic.

Esperem que, vista la unanimitat aconseguida per la proposta d’acord al Consell General, el Govern faci allò que li pertoca i, aviat, puguem comprovar com s’impulsa un pla de residus que estigui a l’altura del que Andorra i els seus ciutadans necessiten.