Andorra: capital del Pirineu?

En el títol de l’article hi cueja una pregunta que en les darreres dues dècades surt de tant en tant en les trobades i els fòrums que s’organitzen per parlar del Pirineu. Parlo dels de la banda catalana, perquè desconec si a la part de França hi ha qui tingui en ment identificar el Pirineu, en aquest cas francès, com a bandera en la seva reivindicació territorial. Dic que és una qüestió que a la banda catalana, des de fa una vintena d’anys, es posa sobre la taula. No pas en tots els fòrums, però sí que en molts, algú diu: Andorra és la capital del Pirineu, o bé deixa anar un: voleu dir que Andorra no hauria de ser la capital del Pirineu? Això, més de vint anys enrere, era inimaginable en les trobades o assemblees on hi participaven gent de la cultura i estudiosos. Andorra era –i ho podíeu escoltar sense cap mena de prevenció-, una colla de gent només interessats a fer diners i sense cap disposició a interessar-se en qüestions culturals que afectessin la serralada. Evidentment, havíem de sortir a defensar la posició d’Andorra i fer-los evident –gairebé en to reivindicatiu– que a dins del Principat hi havia no poques entitats i associacions que vetllaven i desenvolupaven una intensa activitat cultural i esportiva, que materialitzaven majorment dins d’Andorra però que també ultrapassaven la frontera. L’exemple més clar, els dèiem, era la SAC (Societat Andorrana de Ciències), que dins i fora del país feien i feien molt i bé. I explicàvem les Diades andorranes a Prada de Conflent, un espai de debat on es tracta d’Andorra i també de les relacions amb els veïns del nord i els veïns del sud. Dit això, algú podia corroborar molt tímidament la realitat de la vitalitat cultural i associativa andorrana, però per un general el tòpic de només mirar pels diners acabava surant en l’ambient.

Sortosament, la curta mirada dels participant en aquells debats s’ha allargat una mica, i avui en dia ningú té la poca vergonya de dir que Andorra és un país que està d’esquena a la cultura. Al contrari, tothom gusta de fer notar que coneix algú o fa alguna cosa a Andorra. La dignitat i la feina feta, ja des de fa molts anys, per a Andorra en conjunt, en una col·laboració íntima entre comuns, Govern i entitats queda palesa i resta escrita en les hemeroteques i en els arxius. L’obertura del Principat d’Andorra, en l’àmbit polític, també ha permès la visualització de realitats que, de forma natural, s’esdevenien a Andorra i que eren, a la pràctica, tant o més nombroses i tant o més sòlides i fecundes que, en aquest cas, les realitats dels veïns del sud.

La vitalitat de la societat andor­rana és per tothom coneguda. Ara com ara, en l’àmbit del Pirineu català, conforma el teixit econòmic i social més important, amb una influència directa o indirecta en bona part de l’Alt Urgell i en menor mesura, però igualment influent, a Cerdanya i al Pallars Sobirà. El flux de visitants i el flux de treballadors que Andorra atreu també activa les comarques veïnes. Podríem ben bé dir que Andorra és la capital del Pirineu, per població i per vitalitat. Que sigui un Estat, lluny de treure-li possibilitats, encara li dóna més pes específic territorialment parlant. Això s’ha de tenir ben present a l’hora de teoritzar sobre quin és el paper del Pirineu, que tantes vegades surt a estudi a la banda catalana. Les línies administratives, la frontera, han de ser superades, com bé diu l’Antoni Pol en les seves reflexions territorials, per tal de fer visible, encara que a vegades no la vulguin mirar, la realitat andorrana que per si sola capitaleja el Pirineu. Al capdavall, són les comunitats humanes les que compten i a la serralada del Pirineu tant hi han de comptar els pobles i les viles més petites, com les ciutats més o menys grans. I Andorra, ben clarament, també hi queda dins.