Fins al setembre no hi ha futbol?

S’han acabat les lligues de futbol a pràcticament tots els països del món, s’ha acabat la Champions i tot l’aparat que mou aquesta competició, incloses les absurdes disquisicions sobre si es pot o no portar una estelada a un camp de futbol... com si les puntes de l’estel punxessin de debò.

Per fi, després d’uns quants mesos, descansem de l’esport rei, i quan camines pel carrer o passes per davant de cases i bars amb terrassa on hi ha un televisor encès ja no tenen un fons de pantalla de color verd i uns homenets que es belluguen com formigues darrere un objecte petit i blanc. Quin descans! I ho escriu una persona que gaudeix amb aquest esport i que durant les eliminatòries de Champions es reuneix a casa amb alguns amics per passar una bona vetllada on compartir emocions, gols i sopar... cada any sopem millor i les emocions són mes controlades.

Ara descansarem fins al mes de setembre, i a les televisions de tot el país podrem veure, afortunadament, programes del cor, i d’altres que transporten els concursant a una illa deserta, o potser tertúlies sobre el mateix esport que ara descansa, i altres programes d’interès general entre els quals destaquen emocionants tertúlies polítiques sobre el projecte o antiprojecte europeu. Comentari al marge: quina pena veure com s’esvaeix un somni...

O potser no, perquè hi ha Eurocopa, i sembla que a l’altre cantó de l’Atlàntic s’està jugant la Copa Amèrica, i també aviat hi ha Jocs Olímpics, i llavors la realitat és que la pilota no deixa mai de rodar.

Però, renoi! Quin empatx de pilotes, discussions absurdes, i futbol i més futbol!

Al final, entre tots aconseguiran que avorrim un esport que havia nascut per entretenir, per convertir-se en un espectacle. Almenys des de l’òptica de qui escriu aquesta tribuna.

Ara amb el pas dels anys, però, m’ho començo a mirar encara amb més distància. Gaudeixo dels títols que guanya el meu equip favorit i oblido de seguida les derrotes. La sensació del bons moments m’acompanya durant uns dies; els fracassos de l’equip s’esborren l’endemà. Sempre hi ha algú que és partidari de l’altre equip que estarà content. I està bé saber relativitzar la importància de l’esport.

Això sembla. Avui he començat parlant dels dies de descans futbolístic i he acabat al mateix lloc... Però seré fidel al meu sentiment, al meu cicle d’abstinència futbolística. No m’empassaré res de la Copa Amèrica ni de l’Eurocopa amb el ferm propòsit d’arribar fresc a la nova temporada. És difícil, però no impossible. Sols cal preparar-se i conscienciar-se; tenir a disposició unes quantes bones pel·lícules i tres o quatre novel·les on trobar noves emocions.