Andorra és i continuarà sent un Estat sobirà (I)

Des de fa setmanes, els consellers generals liberals ens tenen acostumats a publicacions més alarmistes les unes que les altres en relació amb Europa.

Tenen un patró ben definit i un full de ruta que segueixen fil per randa per dinamitar tota acció del Govern de relació amb Europa. Quan no argumenten que els manca informació, afirmen que no hi ha prou informes o proclamen que els polítics de DA som cecs davant la cessió de sobirania. És obvi que davant del desconeixement que tenen sobre el tema, tota afirmació per molt agosarada i imperfecta que sigui, pot semblar fonamentada.

Fa uns dies llegíem en mitjans de comunicació com el conseller Jordi Gallardo insistia en la necessitat d’obtenir més informes, contraposant allò que el Govern ha fet per a la creació d’un batlle de família i el que, segons ells, no ha fet amb relació a l’aproximació a Europa. Res més lluny de la realitat. Ni el present Govern ni els governs precedents han pretès establir les bases d’un acostament o d’un encaix a amb Europa a cegues.

El Govern, ja des de fa anys, promou estudis. Molts d’ells han estat fins i tot publicats, com els informes Solbes de l’any 2000, Camdessus del 2005 o Maresceau-Berthélémy-Llimona del 2009, d’altres han estat publicats per altres institucions com el CEPS (Center for European Policy Studies) amb l’informe de Michael Emerson el 2007, la CCIS amb l’informe de Ramon Torrent l’any 2000, o alguna entitat bancària amb les diverses publicacions de Víctor Pou.

Tots han fet una o vàries valoracions del model d’acostament a Europa que el Principat podria seguir i la gran majoria ha apostat per establir un acord d’associació.

D’altra banda, no deixa de sorprendre que el conseller Jordi Gallardo lamenti que no hi hagi prou estudis i que no s’aprofundeixi suficientment sobre el tema, ja que disposa de tota la informació amb elements de resposta als seus interrogants gràcies a les diverses compareixences que el ministre Gilbert Saboya ha fet en el decurs d’aquests més de 15 mesos de legislatura. Només cal que llegeixin les actes transcrites en comissió.

Entenem que consellers liberals com el Sr. Jordi Gallardo i la Sra. Judith Pallarés no formen part de la comissió d’Exteriors i segurament no coneixen de primera mà tot el que el ministre Gilbert Saboya ens ha anat desgranant, però tenen dret a assistir a les comissions i tenen accés, sense restriccions, a totes les actes i àudios de les compareixences del referit ministre. No ens val que ens diguin que no n’estan al corrent, sinó és que potser cerquen més una teatralització de la política que un treball aprofundit de debat intern en favor de la democràcia. Els seus escrits vaticinant les pitjors calamitats si es prossegueix amb la negociació amb Europa ens semblen poc fonamentats i destinats únicament a generar dubtes entre la població.

Podem entendre, tot i que no ho compartim, que dubtin del model que el Govern té sobre Europa. Per això reiterem que, en lloc de quedar-se al marge teixint una crítica fàcil i confortable des de fora, seria molt més constructiu per a tots i agraït per al país que els liberals participessin en el diàleg des de dins, en el marc del pacte d’Estat, i que amb arguments sòlids exposin les seves posicions per cercar un consens del costat andorrà. Fer un front comú, no pel Govern, ni pels demòcrates, sinó pel Principat d’Andorra.

No ens valen les muntanyes de pseudojustificacions per quedar-se al marge de la taula de negociacions. La pluralitat d’idees aportarà la construcció d’un argument comú, en clau de país, per fer una Andorra més competitiva, una Andorra on tots hi guanyarem.

Des del grup parlamentari demòcrata no escatimarem esforços per conservar el diàleg amb el grup parlamentari liberal. Els reiterem la nostra mà estesa per integrar-se al pacte d’Estat. Convenim amb vostès que la confrontació d’idees, el diàleg o l’anàlisi d’òptiques diferents són el camí a seguir, però senyors consellers liberals, el treball cal fer-lo al tomb d’una taula, treballant, pensant i debatent, i no només en articles i declaracions als mitjans de comunicació.

Ens permetem reprendre les paraules de l’excap de Govern, el Sr. Òscar Ribas, publicades en un mitjà de comunicació fa uns dies, que deien: “La competència en el discurs hauria de fonamentar-se en el contrast d’idees i no simplement a destruir la reputació de l’adversari.” Amb tota prudència, hi afegiríem que amb l’única fita de la destrucció de l’adversari, qui en surt més perjudicat és el ciutadà i de retruc el país.

Les preguntes són senzilles: per què no s’asseuen a la taula de negociació conjuntament amb les altres forces polítiques per defensar els seus postulats? Quin és doncs per al grup liberal el temor d’asseure’s per crear un fòrum de debat i de contraposició d’idees per al bé del país? Tots nosaltres defensem les particularitats del Principat i cerquem preservar els fets diferenciadors del nostre país.

Preferim creure que el temps i els fets aniran en favor de l’esperit constructiu, i que tard o d’hora el grup liberal es farà seu el lema del nostre país, virtus unita fortior. Andorra, de ben segur, en sortirà reforçada i benefi­ciada.