Gràcies a tots, per tot!

El dia 1 de juliol del 1971, a dos quarts de sis de matí obria, per primera vegada, la porta de Ràdio Andorra –edifici de la Tabacalera i antic Hotel de France–, al Roc de les Anelletes. Llavors tenia 17 anys i des de molt jovenet ja escoltava els seus programes a casa. Aquell dia era el meu “bateig de foc”. A partir de les sis començaven les emissions per despertar l’audiència del sud de França, i havia de posar-me al comandament de la cabina tècnica, després d’esperar que s’escalfessin les làmpades gegants de mercuri i d’assegurar-me que al centre emissor d’Encamp tot estava preparat per enviar la senyal a l’antena del llac d’Engolasters i, a l’hora precisa, emetre la Marxa del Consell i el famós indicatiu “Aquí Ràdio Andorra”.

Vaig prestar-hi els meus serveis durant 3 anys, en èpoques de vacances, i en acabar el primer programa matinal ja m’havia picat el cuquet de la radiodifusió.

Més tard, l’1 de maig del 1976 vaig ingressar a Sud Ràdio i hi vaig exercir de cap d’antena de publicitat fins al 31 de gener del 1983. Aquella feina continuava robant-me el cor, després de gairebé 10 anys d’haver-ne gaudit intensament.

Escolats 19 anys d’ençà els meus incipients inicis en aquella vella, popular i mítica emissora d’ona mitjana, el 9 de novembre del 1990, el cap de Govern va signar el decret pel qual em nomenava director general de l’Organisme de Ràdio i Televisió d’Andorra (ORTA). L’endemà passat rebia, de mans del Sr. Òscar Ribas, les claus de les dues plantes que ocupava l’antiga Sud Ràdio, a la Casa Felipó, expressant-li el meu compromís de posar en marxa la primera ràdio andorrana el primer dia del 1991. Així que disposava, tan sols, de 50 dies. A partir d’aquell dilluns em calia formar un equip humà de gent del país i fer mans i mànigues per restaurar i renovar totes les restes de l’aparellatge tècnic abandonat pels concessionaris i sense cap manteniment, a més d’establir una programació i de fer-me càrrec de moltes altres responsabilitats. Vaig emprendre-ho tot alhora, amb el convenciment de poder acomplir amb responsabilitat la tasca que se m’havia encomanat.

L’1 de gener del 1991, a les 00.00 hores, amb la por al cos, engegàvem la maquinària i les ones de la Ràdio Nacional s’enlairaven.

Posteriorment, apareixeria el Diari d’Andorra. Un fet que vaig valorar positivament, amb l’esperança que ambdós mitjans fossin complementaris, per tal d’oferir a la població del país uns continguts informatius diaris dignes, que es mereixia i dels quals no es disposava fins aleshores.

Podria desfer-me en elogis i regraciaments, però tan sols expressaré la satisfacció d’haver tingut l’oportunitat i l’honor de servir el meu país amb passió i fidelitat.

Un 22 de juny vaig abandonar les meves funcions, extremadament cansat físicament i mental, esgotat per molt temps de dificultats i d’obstacles, pressionat en la solitud del càrrec i sense cap mena de reconeixement...

Tot allò ho vaig reviure fugaçment, avui fa cinc mesos, en l’acte de celebració dels 25 anys de l’ORTA, en una cerimònia entranyable durant la qual vaig retrobar-me amb la majoria de les 36 persones que formaren el meu primer equip i on vaig saludar part d’altres col·laboradors i alguns dels actuals treballadors d’RTVASA.

El meu més sincer agraïment a l’actual director general, pel bon tracte que em va dispensar, i als professionals que tan dignament van realitzar el reportatge sobre l’evolució de la Ràdio i de la Televisió andorranes, amb professionalitat i per les atencions que van mostrar envers la meva persona. A tots, les meves gràcies.

Un record ben especial per a tots els meus col·laboradors de la primera hora, tot rememorant la incertesa i la precarietat que van haver de viure i patir. Per a ells, també, gràcies moltes!