Visites guiades a casa teva mateix

Qui més qui menys quan va de turista a una ciutat llunyana ja sigui al propi país o a l’estranger ha assistit a una visita guiada per un edifici (església, palau, etcètera) o a vegades pels carrers i places d’una ciutat determinada. Hi ha guies que posen en valor la història, els llocs, et descobreixen detalls, fets, personatges, que enriqueixen l’estada. Recordo una vegada que amb les meves filles vam estar a Roma i ens vam desplaçar fins a Òstia, una antiga ciutat portuària de gran importància en el passat de Roma, situada a uns 30 quilòmetres, on hi ha unes importants ruïnes (el que en queda). Un empleat de les instal·lacions se’ns va oferir per acompanyar-nos i ens va explicar de pe a pa mil detalls i dades que ens van enriquir enormement a tots plegats.

Però allà on volia anar a parar és que aquest costum de fer visites guiades s’ha anat popularitzant arreu i en una ciutat com és la meva, Mataró (el Maresme), de 124.000 habitants, situada 30 quilòmetres al nord de Barcelona i que fins fa quatre dies estava renyida amb el turisme, ara ofereix una àmplia gamma de visites guiades per als forasters, evidentment, però també –i cada cop amb més èxit– per als propis conciutadans. Us en faríeu creus de la gent que s’hi apunta ja sigui per temes històrics o puntuals. Per exemple, per recórrer carrers i places per recuperar el passat romà (Mataró era la Iluro fa 2.000 anys) i encara que els vestigis siguin mínims els guies omplen el recorregut amb històries que ens mostren com vivien els nostres avantpassats. També hi ha la Ruta Puig i Cadafalch, que comença a la seva casa natal (pendent que l’ajuntament la declari bé d’interès històric local i es protegeixi) i que recorre diversos edificis modernistes culminant a la Casa Coll i Regàs, la més bonica de tot Mataró. Darrerament es fan recorreguts per recuperar la història de Mataró durant la guerra civil (1936-1939), una etapa i uns fets silenciats per la dictadura franquista. Jo mateix cada any per Tots Sants faig una visita guiada al Cementiri dels Caputxins, on hi ha milers de mataronins endreçats i que és un reflex social i cultural del Mataró dels vius. No és per dir-ho però Déu n’hi do la gent que hi ve.

Fa pocs dies que –per primera vegada– s’ensenyaven les entra­nyes de la sala Cabanyes –teatre del Centre Catòlic– que aquest final d’any celebra el primer centenari de la representació de L’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies, el més popular de tot Catalunya, i molts ciutadans van poder veure l’escenari des de dins mateix, baixar als soterranis, als camerinos, a veure els decorats.

La coneguda novel·lista mataronina Care Santos, a vegades, s’emporta qui la vulgui seguir per carrers i places per on ella ha novel·lat i ha dramatitzat algunes de les seves obres. O la Pili González, que ha escrit diversos llibres sobre personatges, comerços i places de Mataró, fa el mateix. Jo quedo parat que molta gent de la mateixa ciutat s’apunti a aquestes visites guiades a aquests itineraris i d’altres que m’he deixat, que es passegi pel Mataró que ha vist tota la vida però ara amb una altra mirada, amb un valor afegit com és escoltar, descobrir fets i personatges que hom desconeixia de la seva ciutat.

Jo dic que ens estem afrancesant. I ho dic amb coneixement de causa, ja que França en aquest i altres aspectes ens porta molts anys d’avantatge. Els francesos tenen molt clar ensenyar llocs públics o privats a tothom que tingui un mínim interès cultural, i els francesos i franceses ja fa anys que quan es desplacen dins del propi país són uns bons consumidors de cultura. La seva pròpia cultura. Doncs aquest hàbit de posar en valor llocs i indrets de la pròpia ciutat ha arribat a altres ciutats, com ara Mataró. I que sigui per molts anys, ja que vol dir que estimem les nostres pròpies ciutats i les seves històries amagades i que descobrim uns valors, uns matisos, que desconeixíem.