Competitivitat dels sistemes tributaris

Des d’un punt de vista financer, la globalitzada circulació de capitals permet que la inversió es localitzi en jurisdiccions on el benefici financer/fiscal sigui rendible. Els impostos són una peça fonamental de la competitivitat internacional de qualsevol Estat. L’estructura d’un sistema tributari és essencial quan els inversors es plantegen on i com invertir a cada país.

Les inversions simplement obeeixen a una lògica financera i a la seguretat jurídica, que està estretament vinculada a la competitivitat. En conseqüència, els diferents sistemes tributaris uneixen esforços per ser cada vegada més competitius i eficients, dissenyant, ajustant o revisant la seva normativa interna davant una economia dinàmica i influenciada per les noves tecnologies, les tendències globals i les circumstàncies de l’entorn.

Aquest dinamisme amb el qual es mou l’economia actual és un desafiament per als sistemes tributaris, on la finalitat és evitar la fugida de capitals i la inversió en jurisdiccions més favorables. La principal conseqüència: la competitivitat fiscal entre estats. La globalització ha portat aquest dinamisme imparable on tots els sistemes tributaris conflueixen en la necessitat de brindar-se assistència mútua per poder aplicar efectivament la seva normativa interna. Han quedat enrere els temps en què cada jurisdicció funcionava de manera independent de la resta del món. A aquests efectes, les operacions transfrontereres o cross-border estan vivint un canvi de model en l’ordre tributari internacional, recolzat en el denominat Pla d’Acció per evitar l’Erosió de la Base Imposable i Trasllat de Beneficis (Base Erosion and Profit Shifting) o BEPS. Aquest nou paradigma proposa un pla global i pretén evitar l’erosió de bases tributàries, implementant una normativa que obligui el contribuent a pagar els seus impostos directes en el lloc on es genera la riquesa.

Situant-nos en l’escenari andor­rà, perquè un sistema tributari sigui competitiu és necessari tenir una estructura tributària simple, amb una pressió fiscal moderada i que sigui capaç d’atreure la inversió, elements amb els quals Andorra ja compta valorant objectivament les seves virtuts i limitacions. Addicionalment a la normativa interna, s’ha d’atendre les regles de tributació internacional i continuar treballant per fer créixer una xarxa de convenis per evitar la doble imposició (CDI) que permeti a l’inversor operar en altres estats. Malgrat no comptar amb una extensa xarxa de CDI, la norma interna andor­rana estableix una sèrie d’exempcions que eviten un gravamen per a certes rendes de font andor­rana en forma de retenció, la qual cosa vol dir que l’inversor estranger està cobert de no suportar una doble imposició. En contraposició, aquest mateix tracte favorable no el reben els residents fiscals andorrans en altres jurisdiccions, raó de pes per afavorir i enfortir l’adaptació i homologació internacional en matèria tributària d’Andorra.

Andorra podria ser una opció estratègica des d’on enfocar models d’expansió internacional d’empreses, recolzats en les millors pràctiques internacionals i dirigits a impulsar models de negoci amb substància econòmica, la qual cosa es denomina economia real. Apreciant el panorama internacional i valorant el procés d’homologació a les normes internacionals, Andorra està encaminada a fomentar models d’inversió orientats a complir els estàndards internacionals. Aspecte essencial per aconseguir el principal objectiu, que és la recaptació tributària operant en una economia orientada a inversions globals.