Andorra al juliol

Alguna cosa està canviant? Aquest últim cap de setmana coincidint amb l’arribada del Tour de França, Andorra ha vist com s’incrementava de manera considerable el nombre de visitants. Ignoro quin és el cost real per aconseguir que la ronda ciclista passi per les Valls, però és innegable que el país estava ple, l’ocupació hotelera era quasi del cent per cent, i més enllà dels resultats immediats, la projecció internacional gràcies a la retransmissió televisiva és molt més encertada que mil anuncis publicitaris. Ens podem gastar un dineral en anuncis per televisió als quals ningú fa cas; en canvi, el Tour dóna una imatge idíl·lica del país, amb els paisatges i les carreteres de muntanya: la vista aèria de la collada de Beixalís, la serpentina que puja per la muntanya, el verd de la vall i el blau del cel, Caldea, vista des del cel, i altres imatges preses a peu de carretera mostren un país molt atractiu i real, sense l’adornament de la publicitat.

A Ordino, la festa era completa. Durant tot el cap de setmana hi havia activitats relacionades amb la carrera ciclista i l’ambient era formidable. Donava gust passejar pel poble, asseure’s a prendre una cervesa, atansar-se al village o simplement perdre el temps per uns carrers plens de gent.

Altres esdeveniments, com el Mundial de mountain bike, l’Ultra Trail, i proves d’aquest tipus porten a Andorra milers de visitants als quals és fàcil captivar, perquè de natura i places d’hotel i botigues on comprar el que vulguin afortunadament no ens en falten.

Aquest cap de setmana donava gust veure els carrers plens a Andorra, sense aglomeracions, i amb un tipus de gent que segur que va deixar una part d’ingressos considerables. O almenys, en general, es veia un turisme de qualitat.

També és veritat que una activitat com la del Tour o la Vuelta paralitzen la carretera general durant algunes hores i que això comporta problemes a alguns veïns, però el cert és que tothom coneixia les hores i adaptar-se no costa gens.

Diumenge al vespre, de camí cap a Barcelona, el trànsit a la sortida d’Andorra era dens, i en arribant a Berga també hi havia retencions. Semblava un cap de setmana d’hivern. Òbviament, l’excés de trànsit tampoc no és una bona notícia, però sí que ho és el que comporta. Són petits signes que indiquen que Andorra està recuperant el pols, sobretot durant la temporada d’estiu.

I dóna gust que les notícies sobre el Principat siguin positives, i que per fi sentim parlar d’Andorra de manera grata i generalitzada, sense caure en els tòpics que han estat marcant durant molts anys, i ja no diguem els últims mesos, que semblàvem el dimoni amb cua.

M’ho deia fa uns dies un amic. “Jo prefereixo mil vegades l’Andorra d’ara que la de fa vint anys. El país és modern, confortable i tens milers de coses a fer.”

Tant de bo puguem recuperar el pols normal i comercial de les coses. Andorra és fantàstica per a la temporada d’hivern, però a l’estiu, ho sabem, les possibilitats també són fantàstiques; tot és qüestió de seguir en el bon camí i créixer en aquesta direcció.