Quan l'assetjament laboral causa víctimes mortals

Fa deu anys (2006) que France Télécom, avui Orange, va imposar al seu personal un clima d’ansietat amb la finalitat de reduir dràsticament el número total que llavors sumaven 110.000 llocs de treball amb l’eliminació dràstica de 2.000 llocs. “Els acomiadaré d’una manera o altra, per la finestra o per la porta”, havia dit Didier Lombart, president de l’empresa. La seva sentència va resultar ser profètica: en tres anys es van produir 60 suïcidis dels quals 35 van ser entre els anys 2008 i 2009. Un terç del total d’empleats ha deixat l’empresa. La investigació es va obrir l’any 2009 a partir de la denúncia dels sindicats de France Télécom dels mètodes de gestió del personal “d’una brutalitat extrema” que van induir –com dèiem– unes 60 persones a suïcidar-se en només tres anys.

Ara la fiscalia francesa vol portar a judici Orange i set dels seus exdirigents, entre ells Didier Lombart que en fou president, per considerar que hi ha indicis que va posar en marxa l’any 2007 una política de gestió que es pot qualificar d’assetjament laboral i moral.

L’opinió pública francesa està en espera de la decisió del jutge instructor que ha de decidir si hi ha procés o s’arxiva la causa.

A part de l’esmentat Didier Lombart, expresident, es poden asseure al banc dels acusats el número dos, Louis Pierre Wenes, i Olivier Barberot, responsable de l’àrea de recursos humans. A més hi ha cinc dirigents més que poden acabar essent implicats en aquest afer.

Els orígens d’aquest cas que ens ocupa es remunten a l’any 2000 quan hi van haver els primers suïcidis però es van incrementar amb l’arribada de la crisi econòmica l’any 2008. El procés de privatització de l’empresa pública va afectar greument els treballadors. L’augment de la productivitat amb menys personal, les pressions constants dels caps, les jubilacions anticipades, la desvalorització, el clima laboral hostil, modificacions abruptes de les tasques, i la falta d’estímuls que permetin a l’empleat sentir-se productiu, útil, va ser el còctel letal que va portar que desenes de treballadors es manllevessin la vida.

El diari francès Libération va aconseguir el testimoni d’un metge el qual va explicar amb ets i uts que el pla ordit per Lombart i companyia va ser brutal, un assetjament moral per als treballadors.

Canvis a la cúpula a France Télécom van tornar a normalitzar una situació que s’havia fet insostenible.

Bona part del malestar entre els treballadors francesos es deu al fet que es resisteixen a perdre unes condicions laborals que en altres països (Espanya, per exemple) s’han vist retallades. Una jornada laboral de 35 hores setmanals, un sou mitjà d’uns 1.300 euros mensuals, hores extres remunerades i unes vacances pagades superiors a la dels altres països de la Unió Europea. França, malgrat tot, té una de les taxes més altes de suïcidi produïda per l’estrès laboral d’Europa.

El cas més estrident és el de l’empresa telefònica France Télécom, del qual estem parlant. Però no és l’única. A Renault, La Poste, i a l’empresa d’energia GDF Suez també s’han registrat suïcidis relacionats amb les condicions de treball.

A finals de l’any passat i davant del greu deteriorament experimentat, el govern francès va reorganitzar France Télécom (de la que un 26% és estatal) canviant els seus directius, implementant l’eliminació de mobilitat forçada, la posada en marxa d’una cèl·lula de mediació per ajudar els treballadors i treballadores i el reforç de psicòlegs i personal de recursos humans.

El cas de France Télécom –pendent ara de judici– es mereix que es converteixi en tema d’anàlisi i estudi psicològic per veure fins a quin punt pot arribar la condició humana quan l’home, la persona, es converteix en el principal depredador d’ell mateix.