El nou feixisme dels sense nom

“Faltaria més que no fos ‘complicat de veritat’, haurem de fer una croada anti islam perquè quedi ben clar”. O, “si no estan contents que marxin del país. Jo quan vaig al seu país m’he d’adaptar, si vull pregar no tinc esglésies però puc practicar la meva fe a casa o on sigui. Que s’adaptin ells, Andorra és un país catòlic amb un Copríncep que és bisbe. La mesquita no té lloc a Andorra. A aquesta gent li dones un dit i després et mengen el braç”. Es tracta de dos exemples de comentaris que es poden llegir a la pàgina web del Diari sobre la postura del cap de Govern respecte a la demanda del col·lectiu musulmà de poder comptar amb un lloc de culte, una mesquita, a Andorra. Una petició amb la que qualsevol persona que tingui un mínim del sentit de l’empatia amb la resta de conciutadans hauria –serveixi la paraula malgrat que estem parlant de l’Islam– de combregar.

Però no, tal com deia el propi Martí aquest és un “tema sensible” i quan es parla de temes sensibles, el feixista que algunes persones porten dins surt a la palestra i normalment amb la ràbia més desfermada. I com passa habitualment, el feixista, quan es troba sol, no s’atreveix a donar la cara. Però llavors és quan apareixen els mitjans digitals i les xarxes socials. Sota l’anonimat, sense donar el seu nom, sense poder veure-li la cara, el feixista es desferma i treu tota la seva bilis.

Avui li ha tocat al col·lectiu musulmà. I potser és comprensible que davant l’actuació execrable d’uns pocs dels que diuen seguir la religió islàmica, se’ls posi a tots en el mateix sac. I dic comprensible, perquè si alguna cosa ha caracteritzat el feixista al llarg de la història de la humanitat és la seva poca intel·ligència i nul·la capacitat d’anàlisi més enllà de posar-se en contra i insultar tothom que no pensi com ell. Com deia, avui els ha tocat als musulmans i demà li pot tocar a qualsevol altre col·lectiu susceptible de no agradar. Notícies sobre els drets de les dones (si no en sóc), la llibertat sexual (si només sóc heterosexual), la llibertat religiosa (si em crec en possessió de la veritat i que la meva, sigui la que sigui, és única i verdadera) i fins tot els drets dels animals (si penso que no en tenen i que han vingut a aquest món a servir-me) obren sempre la capsa dels trons.

I per sort, respecte als comentaris als diaris digitals, hi ha filtres que impedeixen llegir barbaritats encara més grans. Twitter, per exemple, s’ha convertit en l’altaveu de la frustració i la ràbia de moltes persones. I aquí sí que entren al mateix sac persones de qualsevol tipus d’ideologia que l’únic que els uneix és la seva intolerància. Tan execrable és un tuit desitjant que el terrorista que va assassinar més de 80 persones a Niça hauria pogut optar per fer-ho el dimecres passat a Barcelona per atropellar els diputats independentistes que van votar a favor de la desconnexió de Catalunya de l’Estat espanyol per molt defensor que siguis de la indissoluble unitat del país veí que siguis, com alegrar-te i fer burla de la mort d’un torero, per molt que consideris que la Fiesta Nacional és un acte repulsiu de crueltat envers els animals.

I no estic en contra que qualsevol persona opini de qualsevol tema del que consideri que té opinió i en qualsevol mitjà que vulgui. Seria desitjable que ho fes lluny de l’anonimat, donant la cara i sense insultar ni faltar ningú o tot un col·lectiu.

I la pregunta és: tenen dret els musulmans andorrans a tenir un lloc de culte digne i no haver de pregar amuntegats en un pis al seu país de naixement o d’adopció? La resposta és evident: sí. Tenen el mateix dret que els cristians de qualsevol doctrina d’aquesta religió. El mateix dret que els jueus. El mateix dret que els hinduistes. El mateix dret que els budistes. En definitiva, els musulmans tenen el mateix dret que qualsevol altre membre d’un grup religiós a tenir un lloc on reunir-se i pregar.

Un cop la tinguin ja podem debatre la legalitat del que s’adoctrina en aquell espai. I aquí ja ha de ser la llei qui actuï si s’estan cometent delictes. Perquè adoctrinar en el gihadisme és un delicte i s’han de perseguir les persones que ho facin i qui les segueixen. Però les autoritats també haurien d’estar atents al que es diu des d’altres púlpits. Només cal recordar les sortides de to de l’arquebisbe de València Antonio Cañizares. El religiós espanyol ha titllat de més greu un avortament que una violació, ha parlat d’invasió de refugiats, ha criticat “el lobby gai” i el feminisme, i ha sentenciat que els ateus només cerquen el sexe i els diners.