Michelle Obama, una primera dama digna

Als Estats Units d’Amèrica (EUA) s’acaba d’elegir els candidats dels dos grans partits, el republicà, amb Donald Trump al capdavant, i el demòcrata, amb Hillary Clinton, per a la presidència del país més poderós de la terra. Els republicans ja tenen coll avall que el seu representant és Donald Trump, un multimilionari podrit de diners, bocamoll, showman i demagog que, contra tot pronòstic, s’ha sabut guanyar les simpaties dels seus seguidors amb declaracions més pròpies d’un show televisiu que d’un candidat a la presidència del país. I ara ja és oficialment el candidat del Partit Republicà (PR). Allà ells. Tot apunta que no arribarà a tenir a les seves mans el botó nuclear. Esperem que el seny superi la rauxa a l’hora de votar.

A l’altra banda hi ha el Partit Demòcrata (PD) amb Hillary Clinton, esposa de l’expresident Bill Clinton (1993-2001) i exsecretària d’Estat que ja va aspirar a ser la candidata demòcrata ara fa vuit anys. Llavors (2008) fou elegit com a representant del PD l’actual president Barack Obama, el primer de raça negra en tota la història del país nord-americà, que arribava a la Casa Blanca. Ara Hillary Clinton pot esdevenir la primera dona que arribi a ocupar la presidència de tots els nord-americans.

En la darrera convenció del PD les aigües baixaven tèrboles. Amb divisions i baralles. Però vet aquí que es va produir un petit miracle amb la intervenció de Michelle Obama, esposa de Barack Obama i primera dama de la Casa Blanca. Ella va aconseguir unificar els demòcrates amb un discurs planer, entenedor, positivista i il·lusionador. Sense nomenar-lo va carregar amb la figura demagògica i catastrofista, del representant republicà i contrincant Donald Trump i va fer encesos elogis de Hillary Clinton. Les seves paraules positivistes van encendre les xarxes socials. Va dir coses com “Cada matí em desperto en una casa (la Casa Blanca) que va ser construïda per esclaus i hi veig les meves filles, dues boniques, intel·ligents joves negres jugant amb els gossos al jardí. I gracies a Hillary, tots els nostres fills i filles veuran possible que una dona sigui presidenta dels Estats Units”. Ja es parla de si en un futur farà carrera política: Michelle 2020 diu un lema que corre per les xarxes.

Però qui és Michelle Obama? Michelle La Vaughn Robinson Obama, va néixer un 17 de gener de l’any 1964 (té 52 anys) a Chicago. És advocada i esposa del 44è president dels EUA. És la primera dona afroamericana que té el títol de primera dama dels Estats Units de Nord-amèrica.

Es va graduar a la Universitat de Princeton i després a la de Harvard Law School. Un cop llicenciada va tornar a Chicago, la seva ciutat natal, i va treballar al bufet d’advocats Sidley Austin, on va conèixer un jove advocat que es deia Barack Obama. També va treballar a les ordres de l’alcalde de Chicago Richard M. Daley i, posteriorment, a l’Hospital de la Universitat de Chicago. En el decurs dels anys 2007 i 2008 va col·laborar a la campanya del seu marit que aspirava a representar al PD per la presidència dels EUA. I també va pronunciar el discurs principal de la Convenció Nacional Demòcrata del 2008. També s’hi presentava Hillary Clinton que, finalment, seria derrotada i que a partir d’aquell moment es posà a fer campanya a favor del representant del seu partit i avui president sortint del país. Ara li toca al matrimoni Obama-Robinson fer el mateix a favor de l’actual nominada i exprimera dama Hilary Clinton.

Michelle i Barack Obama han tingut dues filles, la Malia i la Sasha.

Ella i el seu marit abans d’ocupar la Casa Blanca foren molt criticats. Ella, la Michelle Obama, especialment, per expressar emocions ancestrals compartides amb la majoria d’afroamericans, d’un país que va fer que els seus esclaus construïssin la Casa Blanca que més tard seria la seva llar. El “Yes, we can” (“Sí, nosaltres podem”) va sintetitzar tot un llegat ancestral que feia possible fer realitat un somni: que un negre fos el president del país més poderós de la terra. La victòria d’Obama va ser acollida amb fonda satisfacció a tots els països on hi ha demòcrates.

Michelle Obama ha estat una primera dama digna al costat del seu marit, amb discreció, elegància i bones maneres. I si Donald Trump –un multimilionari capritxós– ha sabut recollir molts vots i simpaties gràcies a les seves gràcies i destronar altres candidats més grisos i menys demagogs, ella, a l’ombra del seu marit, ha representat la dona americana de classe mitjana que estima la família, els valors socials, democràtics i el seu país.

No sabem si el lema Michelle 2020 tornarà a funcionar com a eslògan polític, el qual voldrà dir que tindria aspiracions polítiques. El que sí que sabem és que Michelle Obama ha estat una primera dama digna dels EUA. I s’ha guanyat un lloc de respecte i dignitat entre molts americans i americanes.