Una porta oberta a l'energia sostenible

El 26 de juliol passat, molt lluny d’aquí, a l’aeroport d’Al-Bateen, a Abu Dhabi (Unió dels Emirats Àrabs), aterrava l’avió solar Impulse II després de 48 hores de vol des del Caire pilotat pel suís Bertrand Piccard, on l’esperaven un centenar de persones. Era la culminació d’una proesa ja que l’aparell havia recorregut 40.000 quilòmetres en 17 etapes sense consumir combustibles fòssils. Només amb energia solar fotovoltaica, tant de dia com de nit. Aquesta nova victòria tecnològica obre les portes a un futur net de les naus que a centenars, a milers, solquen cada dia el cel a tot arreu del món. “Hi ha prou tecnologia i solucions, i no hem d’acceptar un món contaminat. Hem d’anar més enllà, el futur és net”, va manifestar Bertrand Piccard.

Quan aterrava l’aparell Impulse II a Abu Dhabi una de les persones que l’esperaven era l’André Borschberg, un altre pilot també suís que va ser qui va iniciar aquesta aventura que començava el 9 de març de l’any 2015 des d’aquest mateix aeroport.

L’avió solar ha necessitat 23 dies complets de vol (558 hores i 6 minuts, exactament) per recór­rer un periple de 43.041 quilòmetres de distància. També ho podem explicar dient que ha volat més de 40.000 quilòmetres sense combustible. L’esmentat Bertrand Piccard es mostrà optimista a curt termini ja que va dir que “en deu anys veurem avions electrònics que transportaran 50 passatgers en vols curts i de mitjana distància”. Pel que fa a l’altre pilot, l’André Borschberg, va explicar als periodistes presents que el principal escull va ser la travessia del Pacífic per les hores de vol que va significar. I una altra etapa difícil va ser precisament la darrera, la que anava del Caire a Abu Dhabi, a causa de les altes temperatures de l’Aràbia Saudita, que van obligar els enginyers a reajustar part de l’equip de l’aparell.

Un altre dels presents era el príncep Albert de Mònaco, el qual va declarar que “ara podem avançar cap a una economia baixa en carboni i complir la nostra obligació de protegir el planeta”, que com tothom sap necessita urgentment mesures correctores pel que fa a la contaminació.

Aquest projecte va començar l’any 2005 a Suïssa amb un cost previst d’uns 90 milions de dòlars i que inicialment va tenir problemes de finançament. Els primers vols de prova es van fer l’any 2009 a Europa, al Marroc i als Estats Units d’Amèrica. El 8 de juliol del 2010 estableix dos nous rècords mundials: el primer en el nombre d’hores, en volar 26 hores i 9 minuts, que inclou una nit sencera sense l’ajuda de fonts d’energia externa. L’altre en altura, en pujar a 8.564 metres sobre el nivell del mar. El 13 de maig del 2011 completa el seu primer vol internacional de l’aeròdrom de Dübendorf (Suïssa) a Brussel·les (Bèlgica). El 24 de maig d’aquest mateix any es presenta a la Setmana Verda, organitzada per les institucions de la Unió Europea. El setembre del 2013 va realitzar un vol entre San Francisco i Nova York, travessant tots els Estats Units des de la costa oest fins a la de l’est.

Un any després, el 2014, es millorà el prototipus i el model es va denominar Solar Impulse HB-SIB amb una cabina més àmplia. El vol inaugural d’aquest segon aparell va tenir lloc el 2 de juny del mateix any. El repte era fer la volta al món mitjançant únicament energia solar fotovoltaica. Va ser el dilluns 9 de març del 2015 a les 7.12 del matí (hora local) quan la nau s’enlairà a l’aeroport de Abu Dhabi en direcció Muscat (Oman). A final de maig havia travessat l’Àsia. El 28 de juny iniciava l’etapa més llarga de la seva fita des de Nagoya (Japó) fins a Hawaii (EUA), amb un total de 117 hores i 52 minuts de vol recorrent una distància de 7.212 quilòmetres. Durant aquest vol les bateries es van danyar a causa de l’excés d’aïllament, que va obligar a suspendre l’expedició durant uns mesos. A inici del 2016 s’instal·len noves bateries. I finalment el 21 d’abril d’aquest any va creuar l’est del Pacífic i va aterrar a prop de San Francisco (Califòrnia). Com a anècdota destaquem que el 20 de juny surt de Nova York i després de 71 hores de vol aterra a la ciutat espanyola de Sevilla, havent recorregut 6.265 quilòmetres, amb una mitjana de 88,1 quilòmetres per hora.

El disseny de l’aparell està pensat per minimitzar el consum energètic utilitzant materials lleugers per reduir pes. Les estimacions primeres suposen un pes de 1.500 quilos amb una envergadura d’ales de 61 metres, a causa de la gran superfície requerida per instal·lar-hi més de 15.000 cèl·lules fotovoltaiques. La seva envergadura és de 64,3 metres, similar a la d’un Airbus A340 i amb una superfície d’ales de 204 metres quadrats. Té 21,85 metres de longitud i 6,4 metres d’altura. Dotat amb quatre petits motors elèctrics de 7,5 quilowatts cadascun, que mouen una hèlice a 400 revolucions per minut. La velocitat de creuer d’aquest avió és d’uns 700 quilòmetres per hora.

Amb l’èxit de l’avió solar Impulse II s’obre un nou camí per a un futur de l’aviació neta pel que fa al consum de combustibles fòssils –principals causants de l’escalfament de l’atmosfera i el deteriorament de la capa d’ozó del nostre planeta– i que les energies renovables, sostenibles, tinguin un futur viable.