Carta a la ministra Sílvia Calvó

M. I. Sra. Sílvia Calvó, Us comunico que el 21 de juny del 2016 vaig dur personalment una carta a aquest ministeri, de la qual us adjunto còpia amb segell d’acusament de recepció, per tal de posar en coneixement del Sr. Marc Rossell uns fets que van tenir lloc dos mesos abans i que us torno a repetir ordenadament, per si no van quedar prou clars:

1.- El dia 20 d’abril, a casa meva estant, vaig veure com uns operaris amb vestimenta del comú d’Escaldes-Engordany, que treballaven en el nou camí que passa per sota de casa meva, a la Urbanització Sant Miquel d’Engolasters, en el punt concret amb coordenades 42º 30’ 32,82” latitud nord, 1º 33’ 26,86” longitud est (segons Google Earth), trencaven les canonades del desaigüe general de les clavegueres a les quals aboco les meves aigües residuals i enretiraven els tubs. Preguntats per la raó, qui els altres deien que n’era el responsable del grup i que responia al nom de Carles, em va contestar que ho havia fet per ordre del Sr. Gerard Calvet del comú, i que ho feien perquè aquells tubs no venien d’enlloc i no anaven enlloc.

2.- Després que posessin en dubte la meva paraula, no vaig tenir altre remei que demostrar-li, fefaentment i sense cap mena de dubte, que els tubs estaven connectats al clavegueram de casa meva i que recollien les aigües residuals.

3.- Dos dies després, el 22 d’abril, veient que ningú no reparava res, vaig trucar a la cònsol major, Hble. Sra. Trini Marín, i em va respondre que el cònsol menor, Hble. Sr. Marc Calvet, ja n’estava al cas. Me’l va passar al telèfon i l’Hble. Sr. Calvet, en una conversa profundament desagradable, impròpia d’una persona que ocupa un càrrec públic, després d’amenaçar-me que em penjaria el telèfon, després d’haver perdut el nord, el rumb, l’educació i la més mínima cortesia, després de gairebé fer-me responsable a mi de l’abocament, em va assegurar que ho arreglarien. Ho va fer amb el to de qui em perdona la vida i després d’haver acceptat, de la manera més incongruent, les meves disculpes, sense tenir en compte que l’ofès era jo i no pas ell i sense saber que demanar disculpes sempre és un acte d’elegància, mentre que acceptar-les sense merèixer-les és una estupidesa.

4.- El dia 21 de juny del 2016, dos mesos després d’aquesta patètica actuació telefònica del segon cònsol i cinc dies després d’haver-me reunit personalment amb l’Hble. Sra. Trini Marín (dia 16 de juny a les 12.15 hores), que em va dir que dilluns dia 20 em trucaria i no ho va fer, en veure que tant un cònsol com l’altre incomplien la seva paraula, com a ciutadà responsable, i donat el fet que unes aigües residuals s’aboquen en plena natura, ho vaig posar en coneixement del departament de Medi Ambient de Govern per tal que prengués les mesures oportunes.

5.- Avui, dia 25 de juliol, més de tres mesos després dels fets inicials, més d’un mes després que presentés la carta a aquest ministeri, després d’haver trucat, d’haver-me dit en diverses ocasions que el Sr. Marc Rossell estava reunit (sempre ho està) i haver deixat el meu número de telèfon i l’encàrrec perquè em truqui, encara no en tinc cap notícia. Evidentment del comú no n’espero res després de dos incompliments de la paraula donada.

Per tant, amb vista al resultat i que al ciutadà se’l tracta com si fos poc més que els residus que ja fa més de tres mesos que s’aboquen en plena natura, em poso en contacte amb vós, adjuntant-hi un dossier amb la carta de data 21 de juny i nou fotografies, amb l’esperança i el desig d’obtenir una solució en un termini ja immediat. Com comprendreu fàcilment el tema ja fa pudor (literalment) i no seria el primer cop que es contaminen freàtics per abocaments d’aigües residuals, aquest cop possiblement per manifesta deixadesa dels responsables públics.

Després de tant de temps sense resposta, ja he perdut tot el respecte que sentia per les persones que ocupen els càrrecs de cònsols de la parròquia d’Escaldes-Engordany. No pas per als càrrecs, que sempre mereixeran tot el meu respecte i consideració, perquè emanen del poble, que segons la Carta Magna és sobirà.

No sé si el Sr. Marc Rossell ha extraviat el meu número de telèfon o si no li passen els missatges. De manera que, malgrat que quan Govern ha tingut interès de buscar-me, sempre m’ha trobat, aquest cop teniu al membret de la present carta el meu nom, la meva adreça, el meu telèfon fix, el meu telèfon mòbil i la meva adreça electrònica, a banda de fer-vos saber que estic inscrit a Facebook, Google+, Linkedin i Twitter. Espero que en algun lloc em trobareu, si teniu interès de buscar-me. A banda d’això teniu les coordenades del lloc i fotos, per si encara ningú no s’ha desplaçat per avaluar la situació. Començo a sospitar que és així.

Us demano que, amb vista a la trista història, disculpeu la vehemència d’aquest escrit. No hi ha cap animus injuriandi, sinó sempre un animus defendendi i un animus corrigendi, i resto a la vostra disposició per tal d’aclarir qualsevol extrem que hagi quedat fosc i, evidentment, per rebre notícies i veure com, per fi!, arriba la solució.

En cas de no ser així, suposo que no teniu cap mena d’inconvenient que faci pública aquesta carta, a partir del proper dilluns dia 1 d’agost, en tots els mitjans que cregui oportú per tal que els ciutadans del nostre país sàpiguen avaluar la situació.