Benvingut Mr. Flórez

L’univers de la lírica sempre ha atresorat una constel·lació d’estrelles: cèlebres i capritxoses sopranos, famosos castrati, tenors heroics, mezzos i contralts de referència, barítons i baixos històrics. En particular, el món de l’òpera, des de Monteverdi fins a l’actualitat, ha desplegat un ventall de veus incomparables que han representat personatges de tota mena i condició: de cavallers wagnerians i prínceps o esclaus verdians a gent corrent com la del verisme puccinià.

Des del 1990 el comú de la capital ha vingut apostant decididament per programar figures de la lírica de primer nivell internacional. A partir del primer recital del gran mestre Alfredo Kraus fins ara, un seguit de veus privilegiades han trepitjat l’escenari de la plaça del Poble: Teresa Berganza, Jaume Aragall, Eva Marton, Katia Ricciarelli, Simon Estes, Julia Migenes, Maria Bayo, Ainhoa Arteta, Joan Pons, Renata Scotto i Kiri Te Kanawa, entre molts d’altres.

Andorra la Vella s’ha identificat sempre amb la veu i enguany que és capital iberoamericana de la cultura, no podia renunciar a presentar un dels indiscutibles tenors actuals, un dels més aclamats i sol·licitats a tots els grans teatres: el peruà Juan Diego Flórez, amb tota seguretat el millor belcantista del moment, reconegut pels seus col·legues i venerat per tots els melòmans de l’òpera. Plácido Domingo ha dit d’ell que “ara per ara, Flórez és el millor tenor lleuger del món”, i el prestigiós crític d’òpera Warwick Thompson el qualifica com “el tenor lleuger més gran de tots els temps”. Etiquetes i lloances a part, el cert és que el tenor peruà té totes les particularitats que el diferencien i distancien dels altres.

Amb el suport de Crèdit Andor­rà –alhora coorganitzador de l’esdeveniment–, el patrocini de la Rellotgeria Geneve i d’altres col·laboradors, tindrem Juan Diego Flórez entre nosaltres el 15 de setembre a les vuit de la tarda al Centre de Congressos d’Andor­ra la Vella.

En més d’una ocasió Flórez ha manifestat que el seu exemple i model era Alfredo Kraus, el llegendari tenor que va estar vinculat a Andorra i que, d’alguna manera, va ser l’artífex de l’actual Temporada de música i dansa. Com és natural, Flórez també s’ha declarat admirador de Luciano Pavarotti.

Pensant en quin artista podia accentuar la capitalitat iberoamericana 2016 vam anar cercant el perfil idoni per a un gran esdeveniment musical. Una gran gala lírica ens venia com anell al dit atesa l’atracció del comú per les primeríssimes veus de l’òpera. Flórez reunia tot el que desitjàvem: un jove llatinoamericà consagrat arreu i un talent musical de primer ordre amb el repertori que de ben segur delectarà tot­hom. La decisió estava presa i el seu debut a Andorra la Vella estava garantit; el 15 de setembre tindrem l’ocasió de veure’l i escoltar-lo amb l’acompanyament al piano d’un dels millors partners, Vincenzo Scalera.

Però un artista vocacional, honest i èticament compromès com Juan Diego Flórez no en tenia prou de dur el seu art als escenaris o immortalitzar-lo en CD o DVD; el tenor volia seguir els passos de José Antonio Abreu a Veneçuela i s’ha inspirat en El Sistema per crear el moviment Sinfonía por el Perú, una acció fundada el 2011 per apropar la música als nens més desfavorits del seu país. Avui Sinfonía por el Perú ajuda més de 3.000 infants que reben la millor formació possible gràcies a la generositat, sensibilitat i inquietud de l’home que ha fet realitat un somni. I és que Juan Diego entén que sense retornar allò que la societat et proporciona, no s’és un autèntic ésser humà per immenses que siguin les facultats amb què la naturalesa t’hagi agraciat. Una sèrie de projectes conjunts amb el gran director d’orquestra veneçolà Gustavo Dudamel estan ja en marxa, un d’ells al Machu Picchu amb la formació simfònica Simón Bolivar.

Permeteu-me recomanar-vos el recital d’aquest gran artista que el dijous 15 del mes vinent ens captivarà amb el seu inigualable art i la seva seductora personalitat escènica.