La consciència andorrana a la Diada de Prada

Arribem avui a la 29a edició de la Diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, després de trobar-nos cara a cara amb el sol matiner tot travessant la Cerdanya, en aquell ascendir suau des de Sallagosa fins a la Cabanassa i en la davallada paral·lela a la Tet fins a Prada. Unes línies de paisatge que mai ens cansen a l’hora de mirar-les i un travessar també, espai humanitzat, volguda geografia humana envoltada de natura. Arribem a Prada i ens entaulem aquest dissabte convidats un any més per la Societat Andor­rana de Ciències, feraç com sempre, doll inesgotable de propostes a debatre. A primera fila, incorporada a l’equip assessor de la UCE, la Marta Fonolleda Riberaygua, vicerectora per les relacions de la UCE amb Andor­ra i, és clar, l’Àngels Mach i l’Antoni Pol, vertebradors i vetlladors de la Diada andorrana a Prada. El tema a tractar, sempre vinculat amb Andorra, aquest any va més enllà dels àmbits territorials més propers, diguem-ne veïns del nord i del sud, per abastar un fet en l’àmbit planetari: el canvi climàtic de la terra, vist i accionat i reaccionat des d’Andorra. És evident que la influència de les accions positives emanades d’Andorra que minvin els efectes que influeixen en el clima, així com les negatives que els trasbalsen només són un granet de sorra, una pedra del gran edifici que és la biosfera. Però precisament per això, per la consciència de ser petits geogràficament parlant, els esforços i les conductes de la població andorrana incorporen l’incís de la solidaritat, de la cooperació internacional, del sentit de la responsabilitat comuna. Avui escoltarem a Prada les aportacions de tot un seguit de persones que treballen i saben d’aspectes clarament relacionats amb l’entorn natural i les influències que tenen en el clima els actuals models de producció i de consum d’energia, allò que alimenta l’engranatge de les societats industrials i consumistes en extrem. Amb les evidències que l’augment de la temperatura global produeix distorsions en mars i oceans, que són els que regulen el clima dels continents i els que generen aliment per a tota una cadena tròfica en la qual els humans també hi participem, escoltarem quines accions per tal d’evitar l’escalfament de la ter­ra es poden fer i ja s’han començat a pensar o a executar des d’Andorra. De ben segur que una de les principals, a les que es referiran tècnics, investigadors, pensadors, polítics i activistes socials, serà el pas de la utilització dels combustibles fòssils cap a energies renovables i poc contaminants. El progressiu desús del petroli i del carbó en els motors dels vehicles i en els consums domèstics serà una obligació voluntària, però sense marxa enrere, que les societats actuals i el món sencer haurà d’assumir. Això suposarà un canvi en el comportament que afectarà l’economia i l’organització social, amb uns horitzons convivencials que, vulguem o no, ens exigiran renunciar a moure’ns sense cap limitació espacial, com ara podem fer, i a una vida sense tantes anades i vingudes, que comportarà una sedentarització més acusada. Els àmbits geogràfics vitals es faran més reduïts, cosa que lluny de suposar una mancança, vindrà a representar un potencial positiu en les relacions humanes. Tot això comportarà adaptacions doloroses i traumàtiques, individualment i col·lectiva, com al llarg de la història de la humanitat s’ha succeït altres vegades. Però si pensem en la quantitat d’informació que tenim de la dinàmica i la fluència climàtica, i de com cadascú des del seu indret, com ara Andorra, pot contribuir a evitar la degradació ambiental i la pertorbació del clima, l’horitzó l’hem de mirar amb la consciència i amb l’esperança que un món millor, més net, menys sorollós, més respectuós i, al capdavall, més humà ha de ser possible.