Què pot aportar Andorra als reptes globals?

Em declaro molt fan de la Universitat d’Estiu d’Andorra (UEA), des de sempre. És un escenari privilegiat per a tenir accés a experts de rellevància mundial, per escoltar-los, per preguntar-los, però, sobretot, per a reflexionar sobre el que ens expliquen. Hi ha 3 edicions que m’han marcat especialment: la XXa (Patrimoni natural i cultural), en la què la M. Àngels Vilana em va proposar de presentar l’Eduardo Martínez de Pisón que parlava de Natura, territori i paisatge. Jo era molt jove i estudiava ciències ambientals. La XXIXa (Petjades d’Europa al món), quan vaig repetir l’experiència presentant Lluís Duch que parlava de l’Educació en els valors europeus. Aquí, jo ja havia fet un doctorat sobre educació i em dedicava a la recerca. I la XXVIIIa (Temps de crisis: ruptures i perspectives), en la què vaig conèixer el Daniel Innerarity i vam acabar organitzant un seminari al Grup de Recerca Còmplex de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Enguany, el tema de la UCE torna a ser interessant: Transformar el nostre món. L’agenda 2030 per al desenvolupament sostenible; tot i que, mirant el programa, sembla més global i més oficial que mai... En la inauguració, el cap de Govern situava el paper d’Andorra en relació amb els reptes globals. Andorra mai serà una superpotència mundial i la seva contribució al canvi climàtic, a les desigualtats socials, a la pobresa extrema, etc, sempre serà molt modesta. Però, hi estic d’acord: hem de ser-hi. Hem de tenir presència a les grans institucions com el Consell d’Europa, l’OCDE, etc; hem de participar de la multilateralitat; hem de cooperar; hem d’estar al dia de les agendes i compromisos globals des de la nostra localitat. Però encara diria més: hem d’aportar-hi alguna cosa. I què pot aportar Andorra? Una de les grans oportunitats que tenim és que som petits, relativament nous en molts àmbits, relativament lliures i àgils; i, per tant, som un context ideal per a la transformació. El nostre impacte no serà mai en els resultats globals, sinó en els processos i els exemples particulars.

En cadascuna de les UEA que he assistit s’ha parlat de crisis i s’ha fet una crida a buscar noves formes d’organitzar-nos, d’invertir i distribuir els diners, de relacionar-nos amb el medi, d’ensenyar i aprendre, etc. No us sembla que Andorra podria ser un bon context per a portar-ho a terme? Les nostres dimensions ens ho posen tot a l’abast, ens connecten tots els actors socials. No tenim grans pressupostos ni grans estructures dinosàuriques. Estem connectats amb l’exterior. I tenim mecanismes necessaris per actuar en tots els àmbits: en la construcció de coneixement, en la formació, en els drets socials, en la producció, en la conservació...

L’eix d’aquesta edició de l’UEA és l’agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. Cadascun dels 17 objectius d’aquesta agenda està acompanyat d’històries que el concreten. Per exemple: com gestionen l’aigua a les zones rurals de Cambodja, o els programes que ajuden els nens afectats per conflictes bèl·lics a tornar a l’escola a Sudan del Sud. Són petits exemples o bones pràctiques locals que ens ajuden a construir el relat global. Ens ajuden a entendre’l, a relacionar-lo amb l’acció, a connectar-nos-hi.

I jo em pregunto: la mateixa UEA no podria ser un exemple de formació popular, d’aprenentatge al llarg de la vida, de democratització del coneixement? Per tal que ho fos, com podríem augmentar l’impacte que té en la capacitat d’anàlisi dels ciutadans i en l’acció política? Vincular els joves donant-los l’oportunitat de presentar un conferenciant, no és una forma de donar-los confiança i d’empoderar-los perquè se sentin agents clau en la societat?

Ja posats a fer volar coloms, vaig més enllà: podríem trobar una manera de gestionar més eficientment els recursos públics, evitant duplicar funcions? Podria Andorra ser un referent en la disminució –real– d’emissions de CO2, buscant noves formes de moure’ns pel territori? Podríem trobar una manera per disminuir la generació de residus aprofitant que tenim una frontera i podem controlar els envasos que entren? Podríem ser un exemple de transferència de coneixement, aprofitant els centres de recerca públics per a fer front als grans reptes de país? Podríem ser un exemple de cooperació entre l’administració i el teixit associatiu...?

Aquestes podrien ser les contribucions d’Andorra: buscar i explicar noves formes de funcionar, petits relats que ajudin a abordar els reptes globals.

Però per això cal posar-nos a treballar en aquesta línia i estar disposats a transformar de veritat! Com? No en tinc ni idea... però no creieu que amb l’escenari actual no tenim excusa?