'SAAS...tenible' o 'InSAAS...tenible'?

“Quan la lluita entre faccions és intensa, el polític s’interessa, no pel poble, sinó pel sector al qual pertany. La resta són, al seu judici, estrangers, enemics, inclús pirates.” Thomas Macaulay. Historiador i polític britànic.

En els darrers temps, hi ha hagut moltes notícies sobre el SAAS, i totes han estat majoritàriament dolentes, sembla com si el SAAS fos el principal problema d’Andorra, i que el SAAS seria la causa de tots els mals que pateix Andorra.

Curiosament, les notícies dolentes sobre el SAAS han substituït les que abans i en el mateix sentit es feien sobre una entitat financera intervinguda. Quin serà el proper organisme víctima d’una cacera de bruixes?

Els comptes del SAAS del període 2007-2014 es poden veure al quadre número 1

Abans de treure conclusions en mirar els comptes i per fer-se una idea més real de la situació, caldria emmarcar-los en el context en el qual es van produir. Així es tindran més elements per fer una valoració més adequada i ajustada a la realitat.

En aquest període de temps (anys 2007-2014):

• La població es va reduir un 7,4%, però la despesa del SAAS per habitant es va incrementar un 50%.

Anys Habitants Cost / hab.

2007 83.137 € 476,2

2008 84.484 € 572,0

2009 84.082 € 644,2

2010 85.015 € 651,3

2011 78.115 € 728,2

2012 76.246 € 700,7

2013 76.098 € 686,8

2014 76.949 € 715,0

Els comptes no encaixarien. Caldria alguna justificació per a aquest increment del cost per capita, són nous serveis? Una millor qualitat dels mateixos que requereixi un cost superior? O potser és el comportament “irregular” que descrivia un partit polític? O pot ser la suma de tots aquests factors i algun altre?

• El compte Treballs realitzats per altres empreses dins de la partida Bens i serveis presenta un comportament “poc ajustat a la realitat”, augmentant el 138% en aquest període de temps.

• L’administració central ha hagut d’aportar directament 123,4 milions d’euros per mantenir l’organisme.

• En el mateix període, el deute de l’administració central va augmentar en 487 milions. El SAAS seria responsable directe del 25% de l’augment del deute total de l’administració central. Sense aquesta aportació el deute de l’administració central solament hauria augmentat en 364 milions.

Però si es mira una mica més enllà, hi ha elements interessants i curiosos:

• La despesa del SAAS està estabilitzada en els 53/54 milions anyals des del 2009, i els seus ingressos també, sobre els 40 milions. És cert que la població ha disminuït, i per aquí hi ha molta feina per fer. I que s’ha de fer com abans millor.

• Perquè el SAAS hagi fet el que ha fet algú ho ha permès, i és l’administració central l’organisme del qual depèn el SAAS, qui ho ha permès. Malgrat les anotacions que ha fet el Tribunal de Comptes a les diferents memòries anyals del SAAS, no s’han pres mesures de correcció. Tant culpable és qui fa com qui ho permet.

Potser el SAAS no seria la causa de tots els mals d’Andorra, si bé hi ha moltes coses a millorar i que s’han de millorar, tant per part de l’administració central com per part del SAAS. La salut i l’economia d’Andorra necessiten urgentment aquestes millores.

El SAAS tampoc seria el culpable exclusiu del problema de la sanitat a Andorra, tot i ser un actor important dins del sector, el principal problema estaria en un altre vessant, és de caràcter estructural, i és el model econòmic del país (o l’absència de model), i la sanitat seria una de les conseqüències.

Si es presta atenció a la massa salarial

Any 2008 957,5

Any 2009 945,4

Any 2010 924,2

Any 2011 903,1

Any 2012 863,0

Any 2013 840,3

Any 2014 870,5

Xifres en milions d’euros.

Des de l’any 2008 no ha parat de reduir-se, menys assalariats i amb salaris més baixos. L’augment de la massa salarial de l’any 2014 té lloc per l’anticipació del pagament de la retribució variable del sector financer, per evitar la retenció per IRPF que va entrar en vigor el gener del 2015 (sense comentaris!).

Amb aquesta massa salarial, les cotitzacions a la branca general de la CASS han estat:

Any 2008 101,3

Any 2009 100,1

Any 2010 103,1

Any 2011 103,2

Any 2012 101,5

Any 2013 101,9

Any 2014 104,5

Xifres en milions d’euros.

En canvi les despeses de la branca general han estat:

Any 2008 108,8

Any 2009 117,5

Any 2010 125,4

Any 2011 125,9

Any 2012 123,5

Any 2013 125,4

Any 2014 129,6

Xifres en milions d’euros.

La branca general de la CASS ha tingut un dèficit de 140 milions en aquest període, el fons de reserva de la branca general es va esgotar l’any 2013 i l’administració central ha hagut d’aportar 140 milions per mantenir el sistema.

Si als 140 milions aportats a la CASS li afegim els 123 aportats al SAAS, fan 263 milions que ha hagut d’aportar l’administració central en el període, i això ja es més preocupant, perquè representa el 54% del deute que l’administració central ha generat en aquest període de temps.

La pregunta a fer-se és òbvia: que ha fet l’administració central davant del problema? Doncs ha fet tres coses:

1. Incrementar les cotitzacions a la CASS i modificar la distribució de les aportacions a la branca general i de jubilació.

2. Tornar a modificar la distribució de les aportacions a la branca general i de jubilació (deixant-les com abans de la primera modificació), i en veure els resultats, incrementar les cotitzacions a la CASS.

3. Anunciar futurs augments de les cotitzacions a la CASS.

Les pràctiques habituals, cap novetat al respecte:

• Una mesura conjuntural (modificar la distribució de les cotitzacions) per solucionar un problema estructural.

• Una mesura erràtica, incrementar els ingressos (augment de les cotitzacions) quan el problema són les depeses.

Us sona això? Es el mateix que ha passat amb l’administració central, el problema eren les despeses i la solució ha estat incrementar els ingressos via impostos.

Les últimes notícies que arriben no deixen d’aprofundir en la mateixa direcció.

La inversió del 2,7% de l’operador de telefonia MásMovil; aconseguir la instal·lació d’un Call Center a Andorra, l’àrea d’activitat que menys valor afegit aporta, on els salaris són els més baixos de l’escala professional, i on l’atractiu d’Andorra és el diferencial del cost salarial per uns menors costos socials que a Espanya. Telefónica i altres operadors els instal·len a països del nord d’Àfrica, semblaria que a MásMovil li han trobat un lloc més proper.

No hauria estat millor negociar la deslocalització de la divisió d’R+D, la de projectes o altra divisió de més valor afegit... i amb millors remuneracions? O és que el país no dóna per a més? O potser son el governants?