El turisme s'emmotlla al nou escenari mundial

El turisme, aquest fenomen social i econòmic que any rere any ens envaeix durant els mesos d’estiu, s’emmotlla a les circumstàncies canviants i deixa d’anar allà on no hi ha estabilitat o mals serveis, i per contra acut allà on n’hi ha i s’ofereixen uns avantatges paisatgístics i d’instal·lacions prou atractius.

Avui dia Internet és una eina molt important per a l’usuari, ja que té major accés a la informació que li permet triar i contractar un vol, un hotel, un apartament, de forma instantània. Qui tingui un mòbil o una tauleta rep informació de llocs i establiments turístics que en un sol clic pot contractar. Moltes agències de viatges han deixat de funcionar precisament perquè l’usuari s’entén directament amb el proveïdor.

Durant l’any passat hi va haver una notable consolidació del sector turístic amb importants concentracions empresarials. Procés que es consolidarà –segons els experts– al llarg d’aquest 2016. Amb la fusió o absorció de la cadena Marriot que ha comprat Starwood s’ha creat el major grup hoteler de tot el planeta.

A principi d’aquest any es parlava que Uber podria entrar en el món dels negocis de les agències on line amb el nom d’Uber Travel. Una línia orientada principalment al turisme jove que es belluga com peix a l’aigua a través dels mòbils i tauletes.

Qui no ha rebut ofertes d’hotels i llocs de forma personalitzada, és a dir, que qui ho envia sap el lloc, el preu i la temporada adient. El Big Data, és a dir, la gestió, processament i anàlisi de dades massives, ajuda a anticipar i estimular el comportament dels viatgers. Jo mateix de tant en tant vaig a un hostal determinat del Berguedà i molt sovint, cada setmana, aproximadament, m’arriben ofertes temptadores. Sistemàticament les elimino, ja que sóc prou gran per escollir el dia i el lloc on vull anar. Vull creure que hi pot haver persones, parelles, famílies, que es deixin influenciar.

I és que el turisme s’ha convertit en un motor econòmic de la nostra societat que rajarà mentre hi hagi estabilitat i una oferta de serveis prou atractiva. A mi, i com ja ho he dit altres vegades, m’atrau anar a la muntanya bo i haver nascut arran de mar. La muntanya en general i el Pirineu en particular. Veig que el turisme muntanyenc es manté i que guanya en qualitat. Qui vol caminar, o anar en bicicleta, i admirar el paisatge sense additius ni colorants ho pot fer. Abans era tradició ser soci d’un club alpí. Ara això s’ha perdut i d’aquí ve que a vegades hi hagi desgràcies per la manca de previsions.

Un valor afegit al turisme pirinenc és, per exemple, els concerts musicals que s’ofereixen a pobles, viles o esglésies d’arreu del Pirineu. Crec que és una excel·lent idea que hom pugui tenir l’opció d’escoltar Mozart, Bach, Beethoven, etcètera, en alguns dels indrets que es fan. O bé concerts populars amb música d’acordió o d’altres instruments més casolans. Concerts que també es fan a la costa amb resultats d’èxit. Me n’alegro, sincerament. Això diu molt a favor del nivell cultural. És un esplai per a qui va a escoltar-los i una oportunitat per als nombrosos intèrprets que s’han educat a les acadèmies o conservatoris.

Hem parlat de l’aspecte lúdic però també podríem parlar del professional. Com més demanda fan falta més llocs de treball per poder donar un servei com cal. Guies, intèrprets, monitors, cuiners, etcètera, que donen ocupació a centenars, milers de persones, que paguen per ser ateses degudament.

Jo sempre he entès el turisme com un tot. És a dir, no solament és desplaçar-se d’un lloc a un altre, sinó que m’agrada prèviament informar-me del lloc on he decidit anar. No cal dir que Internet a través d’un cercador és indispensable per aconseguir una informació genèrica o més detallada i personalitzada. Vull que quan me’n vagi d’un lloc m’hagi enriquit físicament (caminar, anar en bici de muntanya, contemplar el paisatge...) però també culturalment. Saber la història del poble, de la comarca, els esdeveniments que han configurat aquell territori. M’agrada comprar algun treball monogràfic que m’expliqui fets, històries i personatges que donen una pàtina humana, de persona a persona.

Hem d’evitar de totes totes que el turisme caigui en mans dels especuladors, dels que hi són perquè raja. Aquests solen donar gat per llebre. Si volem acollir molta gent fem-ho bé. Amb cara i ulls. La gent, la majoria, no és ximple i s’adona quan hom li aixeca la camisa. Potser no se n’adona immediatament. Però a la llarga, sí. I ja no torna.

El turisme, dèiem en començar, que s’emmotlla a les circumstàncies generals i particulars. I si el tractem bé, torna.