Miguel Ángel Bustillo

El passat 3 de setembre va morir Miguel Ángel Bustillo, l’home que l’any 1969 va ser fixat al Real Zaragoza per l’FC Barcelona per ser el davanter centre de l’equip en el que jugaven entre d’altres Rexach, Marcial, Pujol i Sadurní.

La noticia de la seva mort m’ha transportat per un instant als meus 15 anys i he recordat amb molta claredat el que va succeir amb un jugador que estava destinat a fer història, i a qui, malauradament, una entrada brutal de Pedro de Felipe el va deixar pràcticament inhabilitat per al futbol.

Bustillo havia estat fixat aquell any, i la primera jornada de lliga, en l’enfrontament contra el Reial Madrid els va marcar dos gols en els primers minuts. Malgrat que no he aconseguit veure cap vídeo al respecte (no es troba a la xarxa), jo guardo memòria, almenys d’un d’aquell dos gols, típic d’ariet, d’home d’àrea. A la segona part, amb empat a dos, Bustillo va patir l’entrada que li va canviar la vida. Aquesta acció sí que es pot veure un vídeo. Es veu l’entrada i se sent la locució de qui retransmetia el partit (Miguel Ors), sense donar la més mínima importància a l’acció i explicant-nos que des d’aquella temporada no es pot aturar el joc, que ara depèn de la decisió de l’àrbitre. Ni un sol comentari a l’entrada.

Però el cert és que per culpa de la lesió, Bustillo ja mai va tornar a ser aquell davanter a qui tothom pronosticava un futur brillant al Barça i a la selecció espanyola.

Mai es va recuperar. Es va trencar el genoll i els lligaments per tot arreu i la recuperació no va ser tan bona que un home del seu nivell necessitava. Tots esperàvem veure’l tornar a jugar, però el desig no es va complir. Si mal no recordo va aparèixer en un parell de partits amb el Barça, penso que una mica perquè els afeccionats el poguessin aplaudir al Camp Nou.

Del Barça va passar al Club Deportivo Málaga, ciutat en la qual va conèixer la seva esposa. Va jugar quatre anys en aquest club, es va casar, va tenir tres filles i després amb els estalvis que va aconseguir com a jugador va comprar i va regentar un hotel a Salou.

Bustillo tampoc va tenir gaires aparicions públiques i no se’l veia una persona rancorosa. Recordo una aparició al programa Aquest any cent, que presentava Antoni Bassas. Era un home cordial i elegant. I és una pena que ens perdéssim la seva elegància en un camp de futbol.

Aquest tribuna va per ell i sobretot per la seva família. Per la seva esposa, María Luisa, i les filles Pilar, Rocío i Lisi. Va per aquells moments, molt allunyats en el temps en què va fer somiar els afeccionats barcelonistes. Miguel Ángel Bustillo, amb molts pocs minuts jugats en partit oficial amb el Barça fins al moment de la seva lesió, va deixar un record inesborrable en aquells nens que teníem en l’esport una petita il·lusió que fugia de la trista normalitat.