Rèplica al discurs del cap de Govern

Un any més hem pogut assistir a la presentació de l’informe anual de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, on el seu president un cop més reclama una sèrie de canvis per impulsar la nostra economia i societat.

Veiem estupefactes que aquests canvis s’estan demanant per part de la Cambra any rere any i que el Govern amb prou feines en pren nota, i demostra poc impuls per portar a terme les reformes que ajudin a diversificar i incentivar l’economia de forma valenta i decidida, per generar noves oportunitats i llocs de treball a les noves generacions i a tots els que vivim a Andorra.

El cap de Govern en el seu discurs anuncia que de forma innegable s’ha d’anar cap a Europa, que no hi ha més camí que aquest, inclús ha sorprès dient que l’autèntica sobirania és que els joves puguin anar a Europa a treballar a les institucions de la UE i a les grans empreses.

En primer lloc penso que les autèntiques oportunitats s’han de generar aquí a casa nostra i no només pensar a endollar i col·locar-nos a Europa, un cop generat el progrés a Andorra podem mirar a Brussel·les, i en segon lloc , aquesta per mi no és l’autèntica sobirania andorrana, aquesta per mi és la constatació que el Govern no fa la feina de fer-nos respectar en l’àmbit internacional des que el 2004 es va signar l’acord de cooperació amb Europa.

L’autèntic respecte a la nostra sobirania en el marc de l’acord d’associació passa per defensar la nostra sobirania mitjançant l’establiment d’un consell d’associació (com passa en l’acord entre la UE i Ucraïna del 2014), que s’ha de reunir en l’àmbit ministerial, amb els ministres dels estats membres de la Unió Europea així com de representants de la Comissió Europea almenys una vegada a l’any.

L’acord amb la UE amb Andor­ra necessita, i hem d’exigir, com en d’altres acords, un màxim òrgan, un consell d’associació, on els ministres del Principat d’Andorra puguin parlar de tu a tu amb els representants de la Comissió Europea i amb els ministres dels estats membres, i no un simple comitè mixt compost per tècnics.

Passa per defensar la sobirania reclamant l’existència de l’òrgan de representació interparlamentària, que ha de garantir la supervisió democràtica, amb el poder i aprovar les resolucions formals amb la UE (com passa a l’Espai Econòmic Europeu).

Passa per preveure en l’acord institucional amb la UE, la creació d’un comitè consultiu format per representants socials i econòmics, i és important que es pugui escoltar, en un entorn formal, els representants dels diferents sectors del nostre país (patronals, sindicats, associacions empresarials, socials...), i, per tant, cal reclamar la creació d’aquest comitè consultiu on els actors econòmics i socials hi tinguin veu.

Passa per preveure que els 3 comitès mixtos (San Marino-UE, Mònaco –UE, Andorra-UE), amb la funció d’intercanviar punts de vista i de fer consultes regulars tinguin cadascun la seva autonomia i independència i no hagin de treballar de forma paral·lela, al mateix temps i amb el mateix ordre del dia, per prendre el mateix tipus de decisions, ja que això ens treu marge de maniobra.

Passa per defensar la sobirania preveient que les transposicions es facin mitjançant decrets governamentals o aprovació del Consell General, és a dir, en dar­rera instància sigui Andorra qui ho transposi. Per contra el que es preveu en l’esborrany de l’acord diu que Andorra incorpori de forma simultània a la UE tots els seus actes jurídics, i en qualsevol cas, de forma automàtica i a més tardar quan hagi passat un termini de 6 mesos des de l’última reunió del comitè mixt.

A Islàndia, Liechtenstein i No­ruega, a diferència del previst per a Andorra, si no ho fan, aquest acte jurídic queda en suspens provisional, mentre que a nosaltres se’ns aplicarà de forma automàtica.

Passa per defensar la sobirania, per tant passa pel fet que Andorra hagi de poder tenir quelcom a dir en aquest aspecte. Andorra no pot acceptar les obligacions dels estats membres de la UE, sobretot si no podem participar en les decisions. Si no hi ha capacitat de participar en la decisió, hi ha d’haver marge de maniobra per negociar clàusules de salvaguarda, o de vet.

Al Govern li encanta dir que som uns radicals perquè no signem un pacte d’Estat que és partidista i recordem que avui dia dos dels grups parlamentaris que representen aproximadament un 40% dels electors no hi som presents. I això el Govern ho maquilla convocant taules de treball més àmplies amb agents econòmics i socials on mai se’ns convida amb l’argument que no signem el seu pacte d’Estat. Benvingudes siguin i tant de bo s’institucionalitzessin com passa a l’Espai Econòmic Europeu i es tingui realment en compte el nostre teixit social i econòmic.

Per què no es convoquen les taules de treball amb la comissió de política exterior del Consell General que és la que està més legitimada i més representativa de tots els andorrans i on sí que estaríem tots junts treballant pel bon futur d’Andorra? Que no es pot argumentar que no volem diàleg perquè no som membres del pacte d’Estat és absolutament fals i partidista.

El cap de Govern diu al seu discurs davant de la Cambra de Comerç que s’ha de treballar a la taula i no a través dels articles d’opinió, però es descuida comentar que abans de l’estiu vam entregar tots els nostres informes sobre l’acord d’associació i mai ningú ens ha contestat.