Bells 'Interiors' de la Natàlia Solà

Les fulles dels arbres quan arriba la tardor tenen ganes de volar. I això que des de la primavera no han parat de dansar, de fer ballaruca. Dansa que dansa, ara deixant-se anar, ara fent l’aleta, les fulles dels arbres ens encomanen l’aire renovellat de la tardor. Ja els matins i les tardes ens fan notar la tebior del sol, ara cada dia més mandrós, preludi dels freds de l’hivern. És en aquests dies de tardes escurçades, quan se’ns fa més propera l’onada poètica de la natura, la que ens arriba, com el vol de les fulles dels arbres, a través dels sons i dels moviments dels animals i del canvi de color de les plantes. Són les ullades poètiques que rebem i que alhora donem al nostre entorn, les alenades a ple pulmó i a l’aire lliure abans del tancament físic, i en certa mesura també sensorial, de l’hivern.

La proposta poètica i musical que ens ofrena el proper divendres dia 30 la compositora i pianista Natàlia Solà, ens és ben bé com aquelles revolades de les branques dels pollancres, mogudes pel vent, amb un escampall de fulles lliurades a la llum i als pensaments de cadascú. Hi ha qui hi veurà, qui llegirà en el vol de les fulles, una crida a obrir braços i sentiment. Un altre hi veurà, més recollit, un alè de serenor i de quietud volguda. En qualsevol cas, de fons sonarà el fil lligador de la música i de la veu que diu, compassada, els versos sorgits de l’interior del poeta. Un interior reservat dels sorolls barroers, de les proclames fetes sense solta ni volta, més aviat fet de candor, de “tendreses abellides”, expressió de Pere Vives i Sarri, escrita fa una trentena llarga d’anys en poètic cant a “Montserrat”, a frec de cel: “Dalt la bauma una ermita al cel suspesa/ i el camí perfumat de timoneda. / No cap soroll, cor­randa de moixons/ i el meu respir acompanyant la passa./ Gaudi exquisit de tota la natura, / virolai de tendreses abellides.”

La vetllada de poesia i música, Interiors, proposada per la Natàlia Solà, és un retrobament amb l’espectacle que va ser representat fa dues dècades a Sant Julià de Lòria, i que també ha estat gaudit i respirat a Barcelona i al Japó. “Una mirada nostàlgica enrere”, com diu Solà, que ha volgut tornar a fer realitat aquest cop a la Massana, al Centre Cultural de les Fontetes, sota el patrocini d’Andbank i el comú de la Massana. Una mirada viva i expressiva, al doll poètic de l’Antoni Morell, de l’Esteve Albert, amb qui va configurar aquell també recordat i enyorat El despertar de les aigües, un vol alat i ronronejador pels estanys andor­rans de la mà de les goges amagades que ens fan l’ullet ajagudes darrere d’un abarset o enjogassades al voltant d’una mata de boix. També els versos de Miquel Martí i Pol, i d’altres poetes llauradors de terra andor­rana, seran dits i acompanyats en dansa.

Celebrem aquesta vetllada del proper divendres i l’esperem amb joia. Tant de bo sigui el preludi d’altres creacions amb el segell de la Natàlia Solà, dotades d’un alt gust musical i d’una factura sòlida i treballada. Parlàvem suara d’El Despertar de les Aigües i, conjugant desitjos amb més d’un lector, no ens podem estar de proposar-ne una aproximació un altre cop, per tal de reviure’n el seu missatge d’estima i respecte a la natura andor­rana, feta expressió viva en forma d’aigua a doll. Ben segur que les instàncies administratives de la cultura d’Andorra hi dedicaran els cinc sentits, contribuint així al ressò de la tasca pedagògica musical, enllaçada amb altres arts, de la Natàlia Solà. Ella, que no mou fressa, és més un agradable ventijol, bé que s’ho mereix.