Bicicletes (també) elèctriques

Ha passat la setmana de la mobilitat sostenible i hem tornat a llegir la informació preliminar –encara– sobre el projecte d’implantació d’un servei de bicicletes elèctriques, per ara limitat a la conurbació central d’Andorra la Vella i Escaldes.

La geografia nacional, amb tants desnivells propis dels paisatges muntanyencs, convida a promoure aquests vehicles de dues rodes que estalvien l’esforç de pedalar, sobretot per a persones grans i d’altres arquetips antagònics de l’esportista. A la vegada, es pot fer menys autèntica aquella dita literària que només són per a l’estiu.

Temps hi haurà, quan el projecte arribi a fer-se realitat, a insistir en el debat sobre el respecte dels conductors de vehicles de motor als ciclistes, per la necessària seguretat d’aquests, i els possibles abusos dels –aleshores també motoritzats– en desplaçaments sobre dues rodes. L’habilitació cada vegada de més car­rils bici hauria d’estalviar si­tuacions indesitjables i habituals d’altres indrets, com ara les invasions de voreres, altres espais reservats a vianants, manca de respecte als semàfors o l’ocupació defensiva de carreteres de grups de ciclistes circulant en paral·lel.

Són retrets semblants, aquests, als dirigits, potser amb més raó, per més “indisciplinats” que es dirigeixen a patinadors en les diverses modalitats, nens/nenes i no tan infantils, que han causat ja diversos accidents.

Igualment, els impulsors del projecte preveuen un increment de punts de recàrrega dels nous motors elèctrics i cal suposar que també es cuidaran d’una logística suficient per al trasllat dels ginys als llocs de recollida quan quedin buits o gairebé.

La iniciativa sembla encertada del tot, i encara més, seria desitjable l’expansió a la totalitat de les parròquies, on els desnivells per superar encara poden ser –són– més pronunciats.

Hem llegit també que durant el proppassat estiu meteorològic la temperatura ha augmentat en aquestes valls dos graus centígrads sobre l’any anterior i ha plogut bastant menys, amb increment conseqüent del risc d’incendis. Sembla que a hores d’ara ja gairebé ningú deixa de reconèixer el canvi climàtic com a fet acceptat, amb influència humana decisiva, a la vegada amenaça per a un dels sectors cabdals de la nostra economia que és el turisme de neu.

Juntament amb les emissions procedents de les calefaccions alimentades amb hidrocarburs, les del trànsit de vehicles són aquí causa principal de la contaminació atmosfèrica. I per això es promouen i promocionen les energies alternatives, també dites renovables, tot i que encara es trobin en una etapa incipient.

Fa ja alguns anys, un tècnic afirmava en un reportatge publicat al suplement Informacions sobre l’automoció del futur, que la marca que aconsegueixi unes bateries per donar als cotxes elèctrics una autonomia de sis-cents quilòmetres i amb una vida útil de deu anys, es faria d’or.

La indústria automobilística es va apropant a aquest desideràtum, amb la solució intermèdia dels híbrids, i encara va més lluny, amb sistemes d’autodirecció que en principi eviten l’acció del conductor humà, tot i que poden topar amb la desconfiança dels usuaris, i més quan ja s’han detectat accidents patits, també, per aquest súmmum de la robotització que fins fa quatre dies hauríem considerat propi únicament de la literatura de ciència-ficció.

Les dimensions del país fan ja absolutament útil per circular a Andorra el cotxe elèctric, perquè difícilment els seus conductors superaran els dos-cents quilòmetres diaris de recorregut sense travessar alguna frontera, i amb tota la nit per fer la recàrrega.

La conclusió és que anem a un futur més o menys immediat de vehicles moguts per acumulació elèctrica, mentre no aparegui una alternativa millor –ja hem pogut comprovar el silenci relatiu i la comoditat dels primers “ecobusos”– en substitució dels antics moguts per hidrocarburs –especialment els de gasoli, ja “penalitzats” i fins i tot prohibits en algunes grans ciutats de l’entorn europeu–. Un relleu que hauria de facilitar el major volum d’oferta i vendes dels “nous”, amb la conseqüent baixada de preus, i amb l’ajut temporal de subvencions.I que en aquest procés, les bicicletes –paradigma dels ecologistes– igualment elèctriques poden comportar importants beneficis socials, més enllà de les limitacions lògiques.