Cent euros en llibres

A vegades a la vida tens alguna sorpresa agradable com la que m’ha passat a mi recentment. Per un treball d’investigació –fer la biografia d’una persona molt apreciada– em van obsequiar amb un val pel valor de 100 euros en llibres. Tenia dues opcions: anar a una llibreria i mirar els llibres que s’exposen a la llibreria i fer una tria o elaborar una llista prèvia a partir dels autors i temes que m’interessen. Em vaig decantar per la segona opció. I vaig anar anotant aquells temes i autors que m’interessen i em presento a la llibreria amb la llista feta: Diamant blau, de l’escriptora mataronina Care Santos, en què parla del seu arbre genealògic de forma novel·lada amb un llenguatge molt entenedor i interessant; El oficio más hermoso del mundo, del periodista José Martí Gómez, on explica un munt d’experiències i dóna unes pautes interessants; Franco. Caudillo de España, de Paul Preston, on tracta d’un dels personatges més controvertits i malvats de la història espanyola del segle XX; Corredor de fondo, de José Corredor-Matheos, un crític d’art i poeta, natural d’Alcázar de San Juan (Ciudad Real), que viu a Barcelona des de molt jovenet i on explica la seves vivències, anècdotes i personatges entorn de l’art i la poesia catalana i espanyola, i, finalment, Barcelona, una biografia, d’Enric Calpena, periodista i historiador que tracta sobre la Ciutat Comtal espigolant fets i personatges al llarg de la seva història de forma molt amena i instructiva.

Estic en plena etapa de degustació de tots ells. Desitjo tenir uns minuts, un temps per reprendre la lectura. Feia temps que no gaudia tant de tenir un llibre entre les mans i llegir-lo. Em considero un ésser privilegiat per tenir cinc llibres de temes i autors que m’interessen. M’ho passo tan bé com... com els que es dediquen a caçar Pokemons. No t’adones que el temps et passa volant. I quan decideixes posar el punt de llibre per fer una altra cosa ho fas amb certa recança i desitjant reprendre la lectura ben aviat per seguir el fil, la narració que et marca el relat alguns de ficció d’altres basats en fets reals, o una barreja de les dues coses. Ni televisió, ni mòbils. Només tu i el llibre. Tu i el que t’explica l’autor o autora a través d’aquesta interrelació màgica que s’estableix. De tots ells em voldria centrar avui en el llibre El oficio más hermoso del mundo, del periodista José Martí Gómez, i més concretament quan parla i reflexiona de la nostra professió, el periodisme, i que diu coses com aquestes (tradueixo del castellà): “M’expliquen professors universitaris que de la generació del bolígraf s’ha passat a la generació de l’ordinador, de la generació del llibre a la dels apunts i de la generació del debat a la generació que qüestiona poc o res.” A la mateixa pàgina 292 hi afegeix que “el periodista està hibernant. No fa car­rer. Ha caigut en la fascinació de l’ordinador i internet. Escassegen en els mitjans de comunicació les històries de vides interessants. Les relacions públiques i els gabinets de premsa imposen les seves dictadures. No interessa el que diu el personatge sinó el personatge en si”. Que s’ha perdut olfacte i ens hem acomodat: “A les redaccions d’avui, l’audàcia, la innovació, provoquen pànic”, que impera la uniformitat, “mana el llibre d’estil, la maqueta, allò previsible”. I posa el dit a la nafra quan diu que “el perill per al vell ofici de periodista no està en les noves tecnologies, que només són eines per millorar la informació en el suport que sigui. El perill –assenyala José Martí– que pot portar a l’extinció de l’espècie de periodistes de raça està en els pallassos com presentadors de televisió, tertulians sectaris, mercadotècnia, l’excés d’entrevistes a polítics que no diuen res, la falta de descaro davant del poder i la patètica rendició davant de la societat de l’espectacle”.

I del reportatge –el seu gènere favorit– ens diu que és “el gènere rei del periodisme. El que et permet viure moltes vides a través de les experiències que et van relatant les persones amb les quals parles, els paisatges que recorres, els silencis que perceps com a música de fons a les històries a les quals dones forma a manera de trencaclosques”.

José Martí Gómez va néixer l’any 1937 a Morella (Castelló, País Valencià) i ha publicat una desena de llibres. El seu gènere preferit és el reportatge i ha guanyat en solitari o conjuntament amb Josep Ramoneda diversos guardons: Premi Manuel del Arco per les seves entrevistes a la revista humorística Por Favor, el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme. L’any 1999 el Col·legi de Periodistes de Catalunya li va atorgar el premi Ofici de Periodista i l’any 2008 obté el Premi Nacional de Periodisme a la trajectòria professional conjuntament amb Joan de Sagarra i Lluís Permanyer.

No cal dir que recomano la lectura d’aquest llibre a tothom però especialment als meus companys d’ofici, els/les periodistes. És molt amè i fa pensar.

Ja m’ho sabreu dir.