Compartir

El verb compartir té diferents accepcions, i totes tenen un sentit altruista. Parlem de compartir quan dividim una cosa donant-ne una part als altres, o quan participem amb algú dels seus sentiments o estem d’acord amb allò que pensa. Compartir és una acció que quasi sempre ens alegra la vida.

Ara, amb la proliferació de xarxes socials, el verb compartir, el share de Facebook, Twitter i altres plataformes, ha agafat un nou significat. Compartir digitalment s’allunya, en la majoria d’ocasions de manera dràstica, del seu sentit original. Cert que també es pot compartir un vídeo d’una magnífica posta de sol, o d’un espectacle musical, però el compartir al qual em refereixo és aquell que se’n va de manera inevitable cap al xafardeig i acaba fent molt de mal a algunes de les persones que hi surten implicades.

Escric aquesta introducció perquè l’altre dia em vaig topar amb un vídeo que circula per Facebook on s’explicava de manera una mica exagerada, en forma de paròdia, i absolutament il·lustrativa, fins a quin punt hem arribat, i com el compartir, quan atempta contra la intimitat de la gent es pot convertir en un greu problema.

En el vídeo es veu un noi i una noia estirats a terra, abraçats en un parc –les imatges en aquest cas no són gens escandaloses– mentre un amic els grava amb el vídeo del mòbil. De sobte els dos s’aixequen i la noia ens explica: “Aquest vídeo que ha gravat el meu amic i que ara pujarà a la xarxa, en pocs minuts tots els meus, els seus, els nostres amics l’hauran vist; en poc menys d’una hora s’haurà estès per la facultat, i l’endemà al matí tothom al poble parlarà de mi, del que sóc i el que he fet. D’aquí a un parell de dies se’m penjarà una etiqueta determinada de la qual ja mai no em podré desprendre... Així que, abans de penjar un vídeo, pensa el que fas. Pensa en com afectarà la vida d’aquesta persona i en tot el que la condicionarà després.”

El missatge és senzill i concret. Es tracta de pensar durant uns minuts abans de penjar qualsevol imatge o vídeo, i sobretot reflexionar quan afecta la vida de terceres persones, no la teva única i exclusiva, que és l’única a la qual tens tot el dret del món. El vídeo de la teva amiga posant la pota a qualsevol lloc, fent-te una mirada provocativa, o en una caiguda accidental i que a tu et fa molta gràcia, per a ella pot ser nefast.

La reflexió connecta amb el cas que vaig explicar fa un parell de setmanes, el d’una parella que es va quedar estabornida i que poc abans van detenir el cotxe que ocupaven sota l’efecte de l’heroïna, amb un nen petit al darrere.

El dret a la nostra intimitat és un dels béns més preuats que tenim, i ara sembla que molta gent el vol fer de domini públic. Envies missatges per WhatsApp, penges imatges dels teus amics? Presta atenció al que publiques i escrius perquè sempre queda gravat en algun lloc i el possible dany a terceres persones tot sovint resulta irreparable.